29 d’abril 2013

La guerra dels submarins o la partida d'escacs invisible.

Els catalans ens trobem de nou davant d'una partida d'escacs que enguany no hem de perdre. Diverses vegades en la història hem sigut peons fàcils de vèncer dins del joc de les geoestratègies del moment. És de vital importància que passem de ser simples observadors a jugadors desperts i actius.

En aquest temps actual en que els catalans hem començat a treballar concretament en una nova intentativa per recuperar la nostra plena independència i en aquest temps en que veiem alinear-se a favor nostre tants planetes com mai abans no ho havíem vist alinear-se, en aquest temps i com d'amagat també s'està lliurant una contesa invisible on les fitxes blanques de l'escaquer porten la iniciativa en la seva acció a favor de l'objectiu català ... Consultes, ANC, AMI, tantes i tantes iniciatives en favor de l'Estat Català Independent, ara ja parlant de la DUI (Declaració Unilateral de la Independència) o del ja necessari i incipient procés constituent total, i més iniciatives encara!

Però, hem de tenir ben clar que després de jugar les blanques els toca jugar a les negres, la realitat és així, i si no ho tinguéssim clar seria endebades perquè segur que juguen!

Hi ha una partida invisible però real i efectiva entre les forces a favor del nostre alliberament nacional i les forces a favor de la submissió permanent del nostre poble a un altre poble aliè i antagònic al nostre en la seva manera de fer, de ser i de concebre la vernaclitat consubstancial a l'esperit de Catalunya.

Darrerament, els darrers dies, s'han fet visibles, en un o dos nivells, els submarins negres -fitxes negres de l'escaquer- invisibles naturalment perquè ataquen d'amagat des de sota l'aigua on és difícil detectar-els. El primer submarí són els "Godons" entre els quals s'hi pot comptar els Fainers, els Bufraus i el seu alumne del Sabadell, les èlits de l'AVE o les èlits del Pont Aeri de primera  preferent.

N'hi han més de submariins negres, i alguns són submarins de paper com aquells catalans que per vells o rucs, tot i ben posicionats, sempre després de les seves plàtiques una mica marcades per la moda independentista actual que tot ho tenyeix i tot ho condiciona, encara que s'els veu palpable la seva mancança de convicció, diuen "ui, però serà molt difícil" o "ui, però serà un merder!" Pujols o Ballarins ... però a la fi submarins de paper que enlloc d'empènyer el procés el frenen.

Sapiguem qui són! Fem-els visibles! Detectem les seves invectives i aclarim-les o contraataquem-les. Perquè els submarins s'amaguen i abans o després disparen.

Si sabem cap on van aquests submarins, què volen fer i com ho volen fer, podrem adequar la nostra estratègia i sobretot podrem continuar avançant cap al cim del nostre camí d'alliberament.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció


27 d’abril 2013

A l'Estat Català Independent ja res serà el mateix, ni la política ni els partits.

 
Nació Digital. Actualitzat el 27/04/2013 a les 00:01h

La voluntat d'un poble

Amb la frase del títol d'aquest article com a lema de campanya, Artur Mas i CiU es van presentar a les darreres eleccions catalanes. La reacció davant el cartell electoral de Mas, adornat amb el lema i amb un Mas tal Moisès obrint les aigües del Mar Roig, va ser de sorpresa plena d'escepticisme adornada amb somriure sorneguer.

Les formes messiàniques d'un guia del poble cap a la terra promesa eren poc creïbles per una formació política abonada a les tesis de la puta i la Ramoneta. Mesos enrere CDC i, sobretot la UDC de Duran i Lleida no havien assumit les tesis independentistes que van abraçar en les darreres eleccions després de la massiva i històrica manifestació de l'11 de Setembre de 2012, a Barcelona.

Artur Mas i el seu partit no han aconseguit crear confiança total amb la majoria social que ja hi ha a Catalunya a favor de la independència. Es va veure amb els resultats electorals, on els independentistes explícits van sumar 74 diputats, nombre que encara és més gran si s'hi sumen els diputats a favor del dret a decidir d'ICV-EUiA (13 diputats). I aquesta desconfiança no serà pels passos fets per Artur Mas (Declaració de Sobirania al Parlament, creació del Consell de la Transició Nacional, invitació a ingressar els impostos a l'Agència Tributària Catalana, acord amb ERC per fer un referèndum per la independència el 2014, etc), més aviat, la desconfiança ve per la trajectòria autonomista i d'afinitat als poders fàctics econòmics i unionistes (Godó, Fainé, etc) del passat i el soroll que provoquen les declaracions de dirigents de CDC i d'UDC, des de Duran i Lleida fins a Germà Gordó, ambdós tirant aigua al vi sobiranista.

Mas té un gran capital polític: és el president de Catalunya, fet que limita la capacitat d'actuació dels qui fan (o volen fer) trontollar-lo. Artur Mas hauria de tornar a mirar el cartell electoral de les eleccions, tot carrincló ell però molt explícit en el missatge: fer-se seva la voluntat del poble català de portar-lo a la llibertat nacional. La seva força i autoritat li han donat les urnes, la democràcia, i ha d'imposar la voluntat del poble per sobre els interessos d'un partit que veu que el país autonomista que els havia fet guanyar totes les eleccions està canviant. I ja sabem que tot canvi provoca temors als qui han gaudit dels favors de l'statu quo.

Si Mas interpreta que la voluntat del poble és una Catalunya independent (tal com mostra el Parlament) i no una Catalunya convergent (tal com mostra, també, el Parlament), llavors sí que serà capaç de conduir el seu poble. Però per això, ha de ser conscient que haurà d'imposar-se als qui avantposen els interessos de CDC i de UDC i haurà d'abandonar els càlculs partidistes, perquè si assoleix el seu objectiu d'un estat propi pels catalans, ja res serà el mateix, ni la política ni els partits.
 
23 d’abril 2013

La greu indignitat dels interessos particulars que perjudiquen Catalunya





No trobeu que els dos personatges que encapçalen la campanya per acabar amb el sobiranisme donarien per molt al programa estrella de TV3? Què espera Toni Soler per augmentar l’audiència de “Polonia” amb un Fainé i un Godó en el seu veritable paper de liquidadors del procés i de pervertidors d’independentistes, amb uns gags que sens dubte tindrien un èxit assegurat?

Imagineu Rajoy, Fainé i Godó discutint en una taula com liquidar Mas i Junqueras? O com repartir els diners entre els mitjans de comunicació per tal que estiguin controlats i callats? O com acabar amb l’ANC o altres entitats que promouen la independència? Sens dubte els gags donarien per molt, llàstima que La Caixa ho controla tot.

Fainé i Godó possiblement mai siguin personatges del “Polònia” perquè el veritable poder no ho permetria, tant sols amb aixecar un telèfon de les torres negres de la Diagonal en tenen prou per fer callar tot el “Polònia”, però com que somiar de moment és gratis i com que pel que diuen el “Polònia” és  lliure, desitjaríem equivocar-nos i veure molt properament aquests personatges nefastos pel país formant part dels gags del programa de sàtira política de més èxit a Catalunya. Per què Fané i Godó fan política, oi?

De totes maneres també podem iniciar una petició popular via les xarxes socials, d’aquesta manera traiem pressió a Toni Soler i al seu equip, per exemple via #FainéiGodóalPolònia
22 d’abril 2013

Primer la DUI, segon el Referèndum, tercer la concreció de la Constitució Catalana.

Primer la DUI, després el referèndum. És el més democràtic. I cal preparar la població per aquesta seqüència del procés. Ho vala el Tribunal de La Haia.
Mas s'equivoca o s'enganya: La DUI segons La Haia és plenament democràtica!
Mas afirma que una declaració unilateral d’independència és una acte poc democràtic.

Una DUI, Declaració Unilateral d’Independència, és un acte cent per cent democràtic com qualsevol acte realitzat pels representants del poble. Sobre tot si compleix les tres condicions del nostre cas. Primera, que els diputats hagin estat escollits en una contesa electoral en què el principal punt del programa era la transició cap a un estat propi. Segona, que tal voluntat popular hagi estat expressada també per altres mitjans, com la manifestació massiva de l'11-S últim. Tercera, que es faci amb el compromís de sotmetre-ho posteriorment a un referèndum vinculant.

Tot s'ha de dir. Hi ha decisions del parlament que són dubtosament democràtiques per més que els seus membres hagin estat elegits. Quan les decisions dels diputats van en sentit contrari a la voluntat popular expressada, per exemple, en una ILP. Quan el parlament espanyol refusa la ILP presentada per la PAH, sí que podem dubtar de la qualitat democràtica de tal decisió. Si més no el govern espanyol l'hauria de sotmetre a referèndum.

Una declaració unilateral d’independència és un acte més democràtic que un referèndum per a la independència quan aquest es fa sota les lleis i el domini de l’estat del quan un es vol escindir. I si aquest estat és l'Estat espanyol, les ganties democràtiques són mínimes. Perquè tant les seves lleis com tota la maquinària estatal estaran poderosament posades per a pervertir el referèndum. Si ho han fet en unes simples eleccions semiplebiscitàries com les del 28-N, com no ho faran en el moment d’un referèndum decisiu.

No siguem innocents. Un referèndum sota lleis espanyoles serà un referèndum arriscat i amb poquíssimes garanties democràtiques. Un referèndum després de la DUI, sota les nostres pròpies lleis i amb supervisió internacional, serà un referèndum net. Com nosaltres solem fer les coses.

Primer la DUI, després el referèndum. És el més democràtic. I cal preparar la població per aquesta seqüència del procés.

Extret el Blog de Daguer.

---------------------

En l'actualitat el Tribunal Internacional de La Haia avala la DUI amb la seva jurisprudència dictaminada en els darrers processos de secessió de Montenegro i de Kosovo:

Per si algú en té algun dubte heu de saber que:

El link d'aquesta sentència que segueix del Tribunal de La Haia és el següent:

http://www.icj-cij.org/docket/files/141/16010.pdf

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia en sentència del 22 de juliol del 2010 va concloure:

1 - Que no existeix en el Dret Internacional cap norma que prohibeix-hi les Declaracions Unilaterals d’Independència.

2 - Que en cas de contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval la segona.

3 - Que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica, quan sigui necessari, la legalitat que sigui vigent.

S. Molins, Conseller de CA
15 d’abril 2013
Fem-ho saber a tothom:

Llibertat i independència totals són l'objectiu primordial i irrenunciable dels catalans!

Parlant d'Europa o de qualsevulla entitat política imaginable amb la que Catalunya es pugui relacionar cal saber i fer saber que "La primera condició de la llibertat és la llibertat total que només comporta respectar la llibertat dels altres: D'ALLÀ ON ENTRIS N'HAS DE PODER SORTIR QUAN VULGUIS !" Per això, sols per aquest motiu jo sóc confederal, i per a molta més precisió confederal català, dels Països de parla catalana.

Anem amb compte, tan sols "creure", referent a aquell esbós de pregunta pel referèndum d'autodeterminació, que va opinar de forma superficial aquella noia d'ERC que es diu Marta Rovira, ens pot deixar a mig camí de "voler" un futur col·lectiu democràtic i de progrés total!

Catalunya, els catalans hem de dir el que volem, no pas el que creiem, no fos cas que els nostres polítics en fessin cas omís com fan sempre. La Consulta o referèndum ha de ser la petició d'un mandat, si no és així no és altra cosa que una monumental enganyifa.

Per tant la pregunta ha de ser "vols que Catalunya sigui independent?" i la resposta ha de ser: "Sí o No".

I respecte a l'anhel de Catalunya i dels catalans, al seu objectiu primordial: La llibertat i independència totals!

Sense dubtes, sense trampes, sense reduccions, oblidant totes les excuses del món ...

Clar i català!

LLIBERTAT I INDEPENDÈNCIA TOTALS!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.__

La sol·licitud d'admissió a la Taula Constituent: Nosaltres també hi hem de ser!

He tingut un altre somni que no és un altre sinó el mateix: "He vist un món més just i una terra renovada"

Benvinguts "Procés Constituent" al procés constituent català. Farem una Catalunya lliure, un món just, una terra nova!

Aquest extens col·lectiu de catalans que anhela una societat més justa, alliberada del jou dels imperis militars, polítics i econòmics, també acaben de presentar la seva pròpia sol·licitud per a poder seure a la Taula Constituent Catalana que s'ha de constituir un cop estigui enllestida la Declaració Unilateral d'Independència "DUI" o qualque de les altres opcions que han d'executar el trencament amb l'ordre espanyol establert.

Tenim pressa! tots tenim molta pressa i aquesta frissança és un valor que hem de potenciar per tal de que no perdem pistonada i ben aviat puguem endegar la concreció final d'aquest històric procés de l'assoliment de la nostra independència com a catalans.

"Qui no seu a temps a la Taula de Sant Bernat no hi és comptat!" Dic això perquè hi ha col·lectius, que jo crec importants que encara no han presentat, cursat o formalitzat la seva sol·licitud d'inscripció en aquesta Taula Constituent futura, però molt propera i urgent.

Benvinguts "Procés Constituent" al procés constituent. Ara ja som més els que caminem vers el futur estat català independent, més lliure, més just i més solidari ... així el volem, en efecte, més autèntic, més català, perquè això caracteritza al nostre Poble des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, passant pel Carxe i arribant a l'Alguer ... hereus de la bonhomia, de la confederació i d'altres patrimonis com el Concell de Cent o el Tractat de Pau i Treva de l'Abat Oliba.

Si som responsables i valents, que ho serem! assolirem una Catalunya lliure, plena, forta i sana, i així complint la nostra primera obligació contribuirem a un món més solidari ... una veritable una terra renovada.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

12 d’abril 2013

Que tot el món ho sàpiga, que els catalans no ho oblidem!

Fem-ho saber a tothom:

Llibertat i independència totals són l'objectiu primordial i irrenunciable dels catalans!

Parlant d'Europa o de qualsevulla entitat política imaginable amb la que Catalunya es pugui relacionar cal saber i fer saber que "La primera condició de la llibertat és la llibertat total que només comporta respectar la llibertat dels altres: D'ALLÀ ON ENTRIS N'HAS DE PODER SORTIR QUAN VULGUIS !" Per això, sols per aquest motiu jo sóc confederal, i per a molta més precisió confederal català, dels Països de parla catalana.

Anem amb compte, tan sols "creure", referent a aquell esbós de pregunta pel referèndum d'autodeterminació, que va opinar de forma superficial aquella noia d'ERC que es diu Marta Rovira, ens pot deixar a mig camí de "voler" un futur col·lectiu democràtic i de progrés total!

Catalunya, els catalans hem de dir el que volem, no pas el que creiem, no fos cas que els nostres polítics en fessin cas omís com fan sempre. La Consulta o referèndum ha de ser la petició d'un mandat, si no és així no és altra cosa que una monumental enganyifa.

Per tant la pregunta ha de ser "vols que Catalunya sigui independent?" i la resposta ha de ser: "Sí o No".

I respecte a l'anhel de Catalunya i dels catalans, al seu objectiu primordial: La llibertat i independència totals!

Sense dubtes, sense trampes, sense reduccions, oblidant totes les excuses del món ...

Clar i català!

LLIBERTAT I INDEPENDÈNCIA TOTALS!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.__

10 d’abril 2013

SOTA LA PRIMERA CONDICIÓ DE LA LLIBERTAT

La pregunta cuinada per ERC no deixa clara la independència que es vol per a Catalunya
Ja hem llegit la primera pregunta proposada per a un hipotètic referèndum o consulta per la diputada i secretària general d'ERC Marta Rovira: “Vostè creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?” És aquesta la pregunta que llegirem al Diari Oficial amb la convocatòria de la consulta? O a l'hora de la veritat la pregunta serà diferent? Si la convocatòria l'ha de fer el govern, és evident que la pregunta la decideix i presenta el govern, no l'oposició. Però en aquest cas l'oposició ha mogut fitxa amb una declaració pública. Després de llegir la proposta de pregunta ens preguntem els més crítics amb aquesta manera extraparlamentària de condicionar l'opinió pública si voldran que diguem el que creiem o què volem. La pregunta correcta podria ser ben diferent. Per exemple el govern que convoqui la consulta podria preguntar si volem que Catalunya torni a ser una nació lliure com abans de la guerra de successió del segle XVIII, aquella nació que, com deia Pau Casals, tenia el parlament democràtic més antic del món. També podrien preguntar als votants inscrits en el cens electoral si volen que Catalunya sigui un estat dins de l'espai econòmic europeu, ja que no podem fer plantejaments merament hipotètics, poc aclaridors com declaracions d'intencions, deixats a la improvisació del futur. Els convocants han de tenir clar que han de dir als catalans i no catalans residents a Catalunya, i al món sencer, que Catalunya no pot viure fora d'Europa ni del món com un país aïllat. No ens podem marginar d'Europa ni autoexcloure'ns de la realitat social i econòmica europea.

La pregunta cuinada per ERC, i no sabem amb l'aprovació de qui, no deixa clara la independència que es vol per a Catalunya. Si la independència és total, la resposta afirmativa ens posa fora de tot el conjunt legal i polític del qual fins ara participen els eurodiputats catalans. A la Unió Europea a la qual volem romandre, la sobirania és compartida, la independència dels estats membres és limitada i les legislacions locals s'han d'adaptar a les directives i reglaments comunitaris ja vigents, mentre que les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió tenen una repercussió ineludible en els tribunals de cada estat membre de la Unió. Ens cal aclarir el que volem i on volem anar, pensant que som en temps de col·laboració, de societats racialment i culturalment diverses, de cooperació internacional amb un mercat global regit pel Tractat de l'OMC, que les discriminacions per raons de raça, sexe, creences, color, opinió política, origen nacional, idioma, posició econòmica naixement són rebutjades per la Declaració Universal de Drets Humans ja que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. En un moment en què els dirigents europeus sembla que prenguin decisions que contradiuen els principis jurídics del dret d'obligacions i obligat respecte al dret de propietat personal o col·lectiva, devaluant el nivell de vida que havíem assolit en la construcció de l'estat del benestar, Catalunya ha de poder ser Catalunya en l'ordre internacional i ha de poder construir una democràcia estable per conduir l'elecció feta en una consulta lliure i democràtica, amb fermesa i decisió, amb un ple coneixement de les conseqüències positives i negatives de qualsevol plantejament. La llibertat de decidir és un acte democràtic indiscutible.
Apareixeran més propostes i també plantejaments contraris i unionistes. Tan sols creure ens pot deixar a mig camí de voler un futur col·lectiu democràtic i de progrés. El que no volem és dependre de les decisions de l'Estat del regne d'Espanya, sempre limitadores de la iniciativa i creativitat empresarial de Catalunya, i anorreadores de les nostres llibertats i drets socials.

09 d’abril 2013

Més feina pel PLA B

Geoff Cowling, excònsol general britànic: "A Catalunya ha de prevaldre la democràcia i la gent ha de poder decidir"

El diplomàtic diu que la Generalitat ha d'iniciar una "ofensiva" més forta a l'exterior perquè "si no piques portes, no s'obriran"

 
"Si estigués en el lloc de Catalunya, prepararia una ofensiva amable a París, Berlín, Brussel·les, Londres i possiblement Nova York, utilitzant les delegacions que ja hi ha en aquestes ciutats", recomana Cowling. "És essencial explicar al món el que està passant. Quan em preguntes quina seria la relació de la comunitat internacional, crec que la comunitat internacional ha de ser informada del tema. Realment cal algun tipus de programa internacional de l'administració catalana per explicar el seu posicionament"


Londres (ACN).- "Colossal" i "extraordinària". Aquests són els dos adjectius que el que va ser cònsol general del Regne Unit a Barcelona entre el 2002 i el 2005, Geoff Cowling, utilitza per descriure la manifestació de la Diada, que va viure en primera persona. En una entrevista amb l'ACN a Londres, Cowling es mostra partidari que Catalunya celebri un referèndum d'independència per decidir el seu futur. "Ha de prevaldre la democràcia i la gent ha de poder decidir", assegura l'excònsol general, que avisa la Generalitat que si vol aconseguir l'estat propi ha d'intensificar encara més la seva acció exterior. "Cal anar a picar portes. Si no piques portes, no s'obriran. S'ha de sortir allà fora i provar-ho", destaca.
Geoff Cowling ha treballat durant dècades per la 'Foreign Office', com a diplomàtic per a l'estat britànic a Llatinoamèrica, Dinamarca o l'Afganistan. El seu últim destí, i un dels que més l'ha marcat, va ser el consolat a Barcelona. Des que va tornar a Londres, fa set anys, Cowling ha seguit amb interès i cert punt de sorpresa els desenvolupaments polítics i culturals a Catalunya, i fins i tot va ser a la capital catalana durant la gran manifestació de Diada de l'any passat.
 
"Deien que era una manifestació, però no ho era, perquè no et podies moure de tanta gent que hi havia", explica Cowling al recordar aquella jornada. "Catalunya ha canviat bastant significativament. Una de les coses que he notat més des que vaig marxar és l'augment de l'independentisme", afegeix. Cowling explica que l'any 2005, quan l'Estatut polèmicament retallat pel Constitucional ni tan sols s'havia aprovat, ERC era la única força parlamentària clarament independentista i "òbviament" hi havia manifestacions per l'11 de setembre, però poca cosa més. "No hi havia res com el que vaig experimentar el setembre passat, quan vaig anar a Barcelona", admet. "Si a la marxa hi havia 1,5 milions de persones, com diu la policia, significa prop d'un 25% de la població catalana. És colossal", exclama.
 
"Aquell entusiasme estava motivat des del carrer, i de fet va canviar la visió dels polítics, accelerant unes eleccions que no estaven previstes pel 25 de novembre", recorda. Cowling creu que, a diferència del procés que està vivint Escòcia, a Catalunya l'independentisme s'ha consolidat al carrer, i després ha contagiat el govern. "A Escòcia hi ha una situació de dalt cap a baix, mentre que a Catalunya veig que prové de les bases", defensa. "Escòcia farà un referèndum d'independència, però la idea de tenir 1,5 milions d'escocesos sortint a Princess Street, a Edimburg, onejant la bandera, em costa de veure", admet.
 
A favor del referèndum
 
Per aquest exdiplomàtic britànic, Mariano Rajoy hauria de permetre la celebració d'una consulta a Catalunya, igual que ha fet el primer ministre David Cameron amb Escòcia. De fet, creu que l'actitud conciliadora dels conservadors anglesos ha ajudat a "eliminar tensions" en tot el debat independentista. "La situació al Regne Unit és completament diferent a la de Catalunya", admet, reconeixent que des de Londres sempre han "estat conscients que Escòcia és una nació separada". A més, Cowling creu que el fet que el Regne Unit no disposi d'una constitució facilita les coses.
 
"A Espanya hi ha una constitució que és molt rígida i aparentment difícil de canviar. A més, també hi ha, clarament, elements a Espanya que no volen nodrir la idea d'un referèndum català", explica l'excònsul general a Barcelona. "Però la meva visió personal és que a tot això s'hi hauria de fer front de manera democràtica", afegeix. De fet, segons Cowling, encara que la constitució no permeti els referèndums a Catalunya, s'ha de respectar la voluntat del poble català.
 
"Segons la constitució espanyola, Catalunya és només una comunitat autònoma, però tot i això té un parlament, i si hi ha una majoria en aquest parlament que reflecteix la voluntat de la gent per organitzar un referèndum sobre el seu futur, no veig perquè no s'hauria de fer", destaca aquest britànic. "Un referèndum no necessàriament ha d'acabar amb un 'sí, volem ser independents'", explica, defensant el dret democràtic a votar dels qui volen apostar per la unió entre Catalunya i Espanya. "Però crec personalment que ha de prevaldre la democràcia, i la gent ha de poder decidir", remarca.
 
Més acció exterior
 
Després d'anys de moure's entre els passadissos del ministeri d'Exteriors britànic, i de recórrer països a tots els continents, Geoff Cowling defensa que una de les tasques més importants per a qualsevol país és la seva projecció exterior. Cowling evita predir si una Catalunya -o una Escòcia- independents estarien dins o fora de la Unió Europea però admet que la Comissió Europea encapçalada pel conservador José Manuel Durao Barroso "fa remor" en contra de les separacions.
 
Per Cowling, l'argument que un nou país independent hauria de tornar a demanar l'adhesió des de fora és tan especulatiu com el de que podria continuar com a membre de ple dret sense negociació. "Tant Catalunya com Escòcia són actualment membres de la UE, i que sortissin implicaria l'expulsió d'unes comunitats molt substancials. Tampoc crec que això estigui dins dels límits constitucionals de la UE", assegura.
 
Però podria intervenir en el cas català la comunitat internacional o europea si Espanya bloqueja el referèndum? "Dependrà de la situació que prevalgui en aquell moment en el sí de la UE. Personalment, m'agradaria dir que sí, això és el que diria el meu cor, però el meu cap em diu que no, que no ho farien. No voldrien perjudicar la seva relació amb l'estat espanyol", admet Cowling. Per evitar una situació en què la resta de països europeus descriguin la situació catalana com un "afer intern espanyol", Cowling té una recepta: la internacionalització del conflicte.
 
"Abans que això passi, Catalunya realment hauria d'utilitzar les eines que té, a través de les delegacions, el Diplocat i Afers Exteriors, per projectar el seu missatge, particularment a nivell europeu", defensa. Segons Cowling, a les capitals europees s'escoltaran Catalunya, encara que Espanya no ho vegi amb bons ulls. "Si estàs en un racó i crides, i crides prou, algú et sentirà", defensa. "Certament serien escoltats al Regne Unit, n'estic convençut", diu l'excònsul general, que creu que amb els paral·lelismes amb Escòcia tard o d'hora algú des de Londres o Edimburg hauria de dir alguna cosa sobre Catalunya. De fet, Cowling coneix la tasca de la delegació a la capital britànica i creu que és molt positiva. "Estan ben considerats i són rebuts a la Foreign Office i a Westminster", explica. "Cal anar a picar portes. Si no piques portes, no s'obriran. Així que cal sortir allà fora i provar-ho", destaca.
 
"Si estigués en el lloc de Catalunya, prepararia una ofensiva amable a París, Berlín, Brussel·les, Londres i possiblement Nova York, utilitzant les delegacions que ja hi ha en aquestes ciutats", recomana Cowling. "És essencial explicar al món el que està passant. Quan em preguntes quina seria la relació de la comunitat internacional, crec que la comunitat internacional ha de ser informada del tema. Realment cal algun tipus de programa internacional de l'administració catalana per explicar el seu posicionament" diu l'exdiplomàtic, que assegura que desconeix si Madrid ja està fent la seva contracampanya a l'exterior. "Hi ha d'haver negociacions, certament dins de la Unió Europea, amb tots els països, perquè cada un té un veto", afegeix. Per Cowling, el missatge és obvi: la independència de Catalunya "és un tema europeu, i s'ha de discutir en els passadissos dels governs europeus".

Extret de Català Sempre
 
07 d’abril 2013

Catalunya, Independència i futur de l’euro




"Amb això no vull donar la raó als que acusen al sobiranisme de posar en risc l’economia, només alerto que és un tema a preparar, respondre i gestionar"

Salvador Garcia-Ruiz     (Col·lectiu Emma)

-------------- 

El futur de l’euro està amenaçat. Entre les principals raons estan la possible fallida de Grècia, la capacitat d’Espanya de tornar els diners del seu futur rescat, el cansament de Finlàndia o Alemanya de compartir moneda amb estats irresponsables, o la debilitat general de les economies europees (es parla dels PIIGS però ull amb França).

Una amenaça que no se’n parla, de moment, és la independència de Catalunya. Per què seria una amenaça?

  • La secessió de Catalunya disminuiria la capacitat d’Espanya de repagar els seus deutes, ja que Catalunya és contribuïdor net a la hisenda espanyola (és a dir, es quedaria sense l’espoli fiscal català). Per tant, si Espanya tindrà problemes per retornar els seus deutes fins i tot si Catalunya no s’independitza, sense Catalunya (tot i que assumim una part del deute) això es complicarà més, ja que els números no surten. I això augmentaria el risc del deute espanyol, i si acaba comportant la seva reestructuració (=fallida) es podria desencadenar un caos financer que contagiaria l’eurozona
Amb això no vull donar la raó als que acusen al sobiranisme de posar en risc l’economia, només alerto que és un tema a preparar, respondre i gestionar. De fet acabem de tenir un exemple amb la vicepresidenta Soraya, que afirmava que parlar d’independència disminuïa les inversions estrangeres. Això ha rebut una complerta resposta del professor Xavier Sala-i-Martín, a la qual només voldria afegir que els inversors estrangers també tenen “por” d’Espanya per la inseguretat jurídica que generen accions com eliminar les subvencions a l’energia fotovoltaica de forma retroactiva (veure aquí i aquí) o les inspeccions fiscals amb excés de zel que estan rebent moltes multinacionals per la pressió del govern de l’estat per augmentar els seus ingressos. Aquestes acusacions s’emmarquen en el context de culpar a les autonomies, i en especial a Catalunya, dels mals de l’economia espanyola, una estratègia que cal seguir combatent.

En tot cas, sobre el lligam entre independentisme i futur de l’euro, algunes consideracions:
  • Cal relativitzar l’euro i la Unió Europea: s’ha demostrat que l’euro va ser un error, i la Unió Europea és una màquina burocràtica i ineficient. A mi m’encantaria una unió política i fiscal de veritat (i molt més eficient), però com aquesta és impossible crec que el millor model de Suïssa: moneda pròpia, fora de la Unió Europea, però amb la major part dels beneficis de ser membre (acord de lliure comerç i formar part de l’espai Schengen)
  • Cal explicar internacionalment que en el procés d’independència (que seria fet amb lleialtat amb els nostres aliats internacionals), Catalunya assumiria la part del deute espanyol que li correspon i que, almenys per la part catalana, posaríem les bases per minimitzar les conseqüències que la independència pogués tenir en l’euro o en l’economia internacional en general (a més de que facilitaríem un entorn propici per al creixement i dinamisme empresarial a Catalunya): en això és fonamental la pedagogia exterior i la reflexió sobre el procés, com ja està fent el Cercle Català de Negocis
I el més important: el problema no és el futur o supervivència de l’euro sinó el futur i supervivència de Catalunya. I continuar formant part de l’estructura política i econòmica d’Espanya és la millor garantia de molts anys de crisi econòmica.

I tres consideracions finals:
  • En un moment en que tothom (tothom) està mirant pel seu futur i benestar, per què hauríem de ser diferents els catalans? L’euro, Europa, el món són causes nobles (!). Però Catalunya també, i només ens té a nosaltres
  • Els que utilitzin aquest argument contra la independència, si no el tinguessin, utilitzarien un altre
Insisteixo i em repeteixo: hem de reflexionar sobre com minimitzar les conseqüències de la nostra independència en altres països i hem de fer molta pedagogia exterior. Però sobretot hem de tenir clar que el que està en joc és el futur de Catalunya.

Salvador Garcia-Ruiz
28 d'agost del 2012
(Article publicat a Nació Digital)

 Els seus Blogs:
06 d’abril 2013

Dels propòsits als fets: Junqueras fa propostes, però les practica?

Benvolguts lectors, no us penseu que vull espatllar la festa, però és molt important que anem passant de les  propostes als fets. Veiem que Junqueras fa propostes, però ... les practica?

Avui 6 de març del 2013, el Diari El Punt-Avui+ a la pàgina 8 (Política) diu que ERC planteja la insubmició fiscal. Bé! però adjunto una carta molt interessant al respecte a la qual el sr. Oriol Junqueras si vol ser creïble hauria de fer cabal:

Petició a Junqueras per tal que impulsi la sobirania fiscal als municipis

M’agradaria dedicar aquesta entrada al bloc per llençar una petició formal al president d’Esquerra Republicana de Catalunya, el senyor Oriol Junqueras. Ell que està dedicant tants esforços a exposar al poble català les raons de la retallada de 4.400M€ que hauria d’aplicar el govern català de cara el pressupost del 2013, raons que la majoria d’independentistes coneixem en detall. Ell que sap millor que ningú la magnitud de la tragèdia del què suposaria aplicar aquesta retallada, i que està trobant tota mena de dificultats per tal de convèncer el govern que cal accelerar el procés cap a la independència si volem evitar la fallida de la Generalitat de Catalunya, i per tant, un cop molt dur a l’econòmica del nostre país, que obriria la porta a la intervenció d’Espanya i al control total de Rajoy de la política del nostre país.

És per tot això, i pel fet que ERC ja va dir que estudiaria fer-ho fa uns mesos, que no tinc cap mena de dubte que en Junqueras entendrà i acollirà la petició que li vull fer. Ell que es troba de mans lligades ja que no té prou força parlamentària per fer virar la política del país cap a on ell voldria, si que pot fer una cosa que està únicament i exclusiva a les mans del seu partit i a les seves. Li demano al senyor Junqueras que posi al servei del país i de la sobirania fiscal, que ha impulsat des de fa mesos la plataforma Catalunya Diu Prou, els 139 alcaldes que té el seu partit. Si ell demana als alcaldes que facin un pas endavant i apliquin el procés de liquidació dels impostos a l’Agència Tributària de Catalunya que ha desenvolupat Catalunya Diu Prou segur que li faran cas. I si 139 municipis del país el proper mes d’abril exerceixen la sobirania fiscal, això serà un revulsiu que n’estic segur que accelerarà el procés i animarà a molts més municipis, consells comarcals, diputacions i empreses a fer el mateix. Perquè molta gent es vol posar al servei del país, perquè molta gent està d’acord en què necessitem la sobirania fiscal com l’aigua i perquè hi ha molta gent que només li cal una darrera empenta per saltar cap a la llibertat.

De fet ens trobem, precisament, en què les mocions que s’estan aprovant darrerament sobre sobirania fiscal [1] [2] [3] vinculen l’exercici de la sobirania fiscal al fet que hi hagi un volum de municipis disposats a fer-ho tots junts. Un requeriment que podria endarrerir la qüestió si realment ningú amb una força prou gran no ho impulsa per tal que la resta s’hi sumin. I qui millor que la força electoral independentista amb més alcaldies del país.

És a les seves mans senyor Junqueras i n’estic segur que no dubtarà ni un instant en tirar endavant aquesta proposta. El país li ho agrairà!

Un militant d'ERC
04 d’abril 2013

La negociació amb l'estat espanyol i l'adequació a la seva legislació són vies mortes per a Catalunya.

Si Catalunya és subjecte de sobirania, si la sobirania dels catalans per dret inalienable recau sols sobre els mateixos catalans -això és el que va acordar el Parlament de Catalunya i van votar-ho la majoria dels parlamentaris catalans elegits democràticament-. Si és aquest el cas i com a voluntat del Poble català així és, caldrà que ens traguem els grillons mentals que ens tenallen des de fa quasi 300 anys, grillons mantinguts a força de baioneta i de lleis i constitucions baioneta, caldrà que no demanem permís ni autorització per a decidir les nostres pròpies decisions.Ningú més que nosaltres mateixos ha de decidir per a nosaltres mateixos.

Així, doncs, disposem-nos a legislar Lleis catalanes i a prendre decisions d'estat català independent.

Veus de sirena del més arcaic autonomisme de les primeres eres pujolianes ens parlen de negociar ... Negociar, què?!     parlar, què?!

Sols hem de fer saber de la immediata i urgent ruptura, res més!
  
Hem de trencar ja el joc de la dependència: Constitució espanyola falsament compartida i mal interpretada i poders coercitius espanyols (exèrcit, policia, jutges).

    Ara mateix Espanya no controla la possibilitat de moure l'exèrcit contra territoris sota jurisdicció europea, té les mans lligades per Europa en moltíssims sentits legislatius cabdals per no dir en tots.

Europa fa encara la gara gara a Espanya però en la intimitat la vol més debilitada i partida.

Superat l'estadi de l'absoluta capacitat de repressió contra Catalunya, ara és la nostra hora: L'hora dels catalans traïdors que sols malden per abandonar Espanya a la seva sort!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

    -------------

    Extret del blog de "jotajotai" amb absolut respecte:

    "Hem de fer el salt i marxar. Plenament decidits i sense vacilacions. I un cop a fora, cadascú a casa seva, negociar i dialogar tot el que calgui (que caldrà) amb España. Però des de les respectives sobiranies." (jotajotai)

    Ja ho veieu, doncs, no tinc cap pla ni disposo d'informació privilegiada. L'únic que sé és que cada dia que passa la separació és més a prop. Que tot és a les nostres mans. Que si ens ho proposem, no defallim i no deixem passar-ne ni una l'èxit no se'ns pot escapar.

    Llavors deixarem de ser independentistes perquè serem, senzillament, independents. Us ho imagineu? I ja podrem derivar les nostres energies cap a coses noves i ben positives perquè, això sí, serem imparables i farem goig.

jotajotai

--------------

A la imatge podeu vure-hi el panell comptador de les votacions del Parlament Català el dia en que es va aprovar per majoria la Declaració de Sobirania del Poble Català

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog