21 de febrer 2013

L’única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana. Vicenç Mengual i Casellas

L’única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana

20/03/2012



L’any 1999, la prestigiosa lingüista i presidenta del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA), M. Carme Junyent, responia així a la pregunta “el català, és una llengua en perill d’extinció?”: el català és una llengua, no tan sols en perill d’extinció, sinó que ja és una llengua en procés d’extinció.
Han passat tretze anys, des de llavors. Mentrestant, hem tingut immersió lingüística a dojo i moltes veus han cantat —i canten— victòria. El català té una salut de ferro, el català no pot morir mai, diuen. Si ha resistit fins avui, continuarà resistint. Podem dormir ben tranquils, ens diuen contínuament. “Què més volem?”, diuen altres veus. Tenim un diari — ara dos, amb l’Ara— en català. Tenim TV3. Què més volem? No hi fa res que a TV3 diguin que hem d’”encendre” el televisor per “enterar-nos” que els gossos lladren o perquè un corresponsal ens digui que “està” a Barcelona i que “els demés” no
La degradació de la llengua és constant. Tant li fa que hi hagi immersió a l’escola, si després allò que se sent al carrer ja no és català, sinó catanyol. I ja podem estar contents, si el sentim! Normalment, al pati de l’escola o al carrer sentirem una llengua forastera en la qual tothom s’entén. Digueu-me que no, si goseu.
I darrerament, per acabar-ho d’adobar, el diari Ara ha iniciat una campanya per explicar a qui es vulgui deixar convèncer que Catalunya és vil-lingüe i, amb Estat Català i tot, ho continuarà essent. Fins i tot n’hi ha que ens volen fer trilingües, d’aquí uns quants anys.
De manera que els qui pensem que un Estat Català és condició sine qua non per a un redreçament del català, i que ens cal com el pa que mengem, ara ens ho hem de replantejar tot. Ara hem de lluitar per la independència per poder continuar coexistint amb una llegua forastera, perquè tot continuï ben igual, per no frenar el procés d’extinció del català, només faltaria. Doncs l’única cosa que puc dir és que a mi no m’hi veuran, en aquest projecte aberrant, en aquesta lluita suïcida.
Però allò que és més greu és que l’enemic el tenim a dins. Aquestes veus que bramen —abans que ningú dels forasters ho hagi demanat— pel reconeixement, en igualtat de condicions, de la llengua forastera que ens han imposat, surten de dins del País: són veus “prestigioses” d’escriptors, periodistes, lingüistes fins i tot. Algunes d’aquestes veus són les de l’Eduard Voltas, en Sebastià Alzamora o l’Albert Branchadell. I són veus que parlen i escriuen en català, disfressades de “catalanisme”, la qual cosa les fa més creïbles i, per tant, més perilloses. Són llops disfressats amb pell de xai. Són les veus que parlen de la “catalanitat” dels espanyols que viuen a Catalunya i de la cultura catalana feta “en espanyol”.

A aquestes veus dedico el fragment de la CONSTITUCIÓ PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA CATALANA, aprovada per l’Assemblea Constituent del Separatisme Català reunida a l’Havana durant els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre de 1928, sota la Presidència del senyor Francesc Macià:

Títol II
IDIOMA, BANDERA I ESCUT

Article 2. L’única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana.

A la lluita per un Estat Català com aquest, sí que m’hi veuran. Per “aconseguir” un país que ja no seria el meu —el nostre—, no.

Vicenç Mengual i Casellas.
14 de febrer 2013

Aportacions a l'estructura i lleis de la Catalunya Independent (1)


(Catalunya Acció)

Regeneració política i democràtica


L’EMERNCIA DUNA NOVA CONSCNCIA NACIONAL”





IDEES FONAMENTALS

·       Els catalans  actualment  associem la  política  amb  mentides,  estafa,  frau, enganys, corrupció, lladrocini, interessos personals, aprofitament. Veiem els polítics com uns vividors i uns aprofitats. La paraula política ens suggereix indiferència, avorriment, cansament, falta de seriositat, escassa responsabilitat, poc respecte, ineficàcia, desinterès, prepotència, obsessió per a mantenir la cadira i  corrupció. La falta de la llibertat nacional i d'una veritable democràcia perpetuen l'actual descrèdit de la política.

·       L'status  polític actual de la nació catalana és el d'una simple colònia, que està sotmesa amb un cinisme absolut als tres flagells que defineixen tota situació colonial, és a dir, la submissió política forçada, l'espoliació econòmica sistemàtica i la substitució de la llengua i de la cultura pròpies per les de la metròpoli. Avui la mediocritat i la incapacitat dels polítics actuals substitueixen la Política per ladministració. En aquests darrers trenta anys, la classe política del Principat de Catalunya ha estat més capficada a intentar un impossible encaix  a  Espanya  que  a  defensar  i  gestionar  amb  dignitat  els  interessos  nacionals catalans. La seva praxis política s'ha reduït a una simple gestió de la colònia, sense cap poder real de decisió.

·       Per a redrar aquesta situació difícil cal anar a l’arrel del problema. S'ha de desmantellar tot aquest sistema potic, heretat de la "transició", i totalment sotmès als interessos espanyols i francesos, tot impulsant un nou estil polític totalment deslligat d'aquestes rèmores actuals, que garanteixi la independència política de la nació, com a primer pas imprescindinble de la regeneració política.

·       Cal que els catalans ens sentim orgullosos dels nostres representants i que percebem en l'acció política els valors fonamentals: justícia, prudència, fortalesa desperit, austeritat, conducta ètica, transparència, mèrit, esforç, voluntat de servei, etc., sense els quals és impossible una regeneració política i nacional veritable. Els representants polítics han de ser l'encarnació d'aquests valors fonamentals i han de demostrar una coherència exemplar entre les seves actituds, el seu discurs i la seva praxis política. Tan sols així el polític esdvindrà el model de referència per a la societat a la qual representa i podrà exercir l'autèntic lideratge que cal a tota nació.

·       La recuperació de la confiança i la il·lusió que aquests canvis comportaran, conduiran a una major implicació de la ciutadania en la presa de decisions. La societat està buscant noves fórmules de participació a través de nous moviments socials. Per a salvar aquest progressiu allunyament entre la classe política i la nació, cal establir un sistem a que vinculi millor els càrrecs electes amb la resta de la societat.

PROPOSTES CONCRETES

1.  Sistema electoral on els representants de cada demarcació/comarca seran escollits directament pels seus electors, no pels aparells dels partits.

2.  Els rrecs electes tindran limitat el seu mandat a un màxim de dues legislatures consecutives.

3.   Es prohibirà lacumulació de càrrecs.

4.   Creació d'un cos de servidors civils (els actuals funcionaris) eficient i modèlic.

5.  Estricte  control  i  transparència  dels  contractes,  subvencions,  ajuts, concursos  públics atorgats per l’Administració i del finançament dels partits polítics. Garantir -ne i facilitar-ne una informació accessible i fidedigna al ciutadà. Informació pública, tranparent i entenedora de totes les despeses de les administracions públiques, en tots els àmbits, amb periodicitat mensual.

6.   Establir uns requeriments mínims que cal exigir a un càrrec polític, entre ells el domini oral i escrit de la llengua catalana.

7.  Adequació de sous i altres percepcions de càrrecs públics. No hi haurà pensions vitalícies pel fet d'haver exercit un rrec polític.

8.   El representant polític, com a servidor públic, haurà de rendir comptes a l'inici i al final del mandat.

9.   Els polítics, així com tots els rrecs electes dels tres poders de l'Estat, estan al servei dels interessos de la nació i de la seva plenitud. Qualsevol transgressió d'aquesta premissa implicarà, ipso facto, la seva destitució i la seva separació de la política activa.

10. Control  i  transparència  en  la  despesa  electoral.  Es  reglamentarà  un  nou  model  de campanya electoral menys onerós i més honest, que garanteixi que totes les opcions polítiques tinguin la mateixa presència en els anuncis gratuïts i en els debats públics.

11. Fomentar els valors democràtics en l’educació i en els mitjans de comunicació.

12. Reforçar i fer efectiu el principi d'independència dels tres poders bàsics d'un estat
de dret legislatiu, executiu i judicial.

13. Es promourà la democràcia participativa a través de la realització de referèndums en tots aquells temes que afectin d'una manera important la vida municipal o nacional, o bé sempre que el nombre de ciutadans estipulat en la llei de referèndums ho demani. En aquestes consultes s'imposarà un control estricte pel que fa a la veracitat de la informació que es faci arribar al ciutadà.

Ni oblidem ni perdonem