31 d’octubre 2012
"Let Catalans vote" (Eurodiputat holandès Derk Jan Eppink)

Nota de l'encarregat d'aquest Blog, Salvador Molins, membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, membre de base de l'ANC, afiliat a Solidaritat Catalan per la Independència:

el Senyor Tremosa, autor del post aquí enganxat, hauria de fer arribar al Sr. Mas amb el qual té relació directe pel seu càrrec a Brussel·les, tres clams que expresso en nom de la raó, la que Tremosa esgrimeix, i en nom de molts catalants presents a la macro Manifestació de l'11 de setembre d'aquest 2012:

Primer clam: Que el Sr. Artur Mas i el seu partit deixin de comportar-se amb les seves declaracions com si fossin el "Dragon Khan" de pujades i baixades en ziga-zaga que tant han criticat a un dels seus opositors independentistes "ERC, Esquerra". Dia si, dia no, Mas, Duran i altres primers polítics de Ciu fan declaracions desvirtuant el sentit del mot "Independència",  el sentit del que és un estat en tots els àmbits internacionals d'arreu del món, és un detall que potser pot passar desapercebut per molts polítics de fora de Catalunya, però no és da cap manera només un detall per als catalans que tenen un gran respecte pel que representa la llibertat nacional, o sigui la Independència. Ningú al món de veritat juga irresponsablement o potser fins i tot amb mala fe amb aquest mot i tot el que representa: La Independència és el valor més preuat de tot estat, amb això no s'hi juga i encara menys en això mai hom traeix, confon expressament o enganya al seu Poble!

Segon clam: És del tot necessari que el Sr. Artur Mas, com a President en funcions mentre les properes eleccions no determinin quin serà el nou President que rebrà l'encàrrec del Poble Català per precipitar el Procés Constituent de l'Estat Català Independent parli als periodistes i polítics d'Europa i d'arreu del món amb un llenguatge que ells puguin entendre, que sigui homologat en els àmbits de la Diplomàcia Internacional, perquè fent servir expressions sui gèneris com "Estat Propi" enlloc d'Estat Independent, "Estat Interdependent" enlloc d'Estat a seques, es fa molt difícil que se'l pugui entendre en llengües com l'anglès que d'ús natural no tenen ni entenen aquestes expressions de baixa estofa i significat que ratlla el subterfugi. Quan Artur Mas fa aquest joc, pels catalans joc de "cuca i amagar", cau de nou fora les nostres fronteres en un greu defecte que ha portat els catalans al cul de cac on ara es troben: voler canviar Europa i el món quan no s'és capaç ni de canviar Espanya.

Tercer clam: Faria bé el Sr. Mas com a President en funcions de tots els catalans, no tan sols de ser respectuós i educat amb la comunitat Internacional sinó també amb els seus connacionals fent tot el possible per no ferir als catalans i a la intel·ligència dels catalans, que anhelen de sempre la Independència de Catalunya, amb els contrasentits que genera el que diu voler fer i les paral·leles i contradictòries declaracions que esgrimeixen tan ell, com el seu segon en la Federació que mútuament presideixen, el Sr. Duran i Lleida, com també els seus partits CDC i UDC.

Salvador Molins, membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, membre de base de l'ANC, afiliat a Solidaritat Catalan per la Independència, membre actiu del MxI.

Guanyar l'opinió internacional i també la dels catalans. I guanyar la pròpia dignitat.

Clam de  Salvador Molins, membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, membre de base de l'ANC, afiliat a Solidaritat Catalana per la Independència:

El Senyor Tremosa, autor del post aquí enganxat, hauria de fer arribar al Sr. Mas amb el qual té relació directe pel seu càrrec a Brussel·les, tres  clams que expresso en nom de la raó que, Tremosa esgrimeix, i en nom de molts catalants presents a la macro Manifestació de l'11 de setembre d'aquest 2012:

Primer clam: Que el Sr. Artur Mas i el seu partit deixin de comportar-se amb les seves declaracions com si fossin el "Dragon Khan" de pujades i baixades en ziga-zaga que tant han criticat a un dels seus opositors independentistes "ERC, Esquerra". Dia si, dia no, Mas, Duran i altres primers polítics de Ciu fan declaracions desvirtuant el sentit del mot "Independència",  el sentit del que és un estat en tots els àmbits internacionals d'arreu del món, és un detall que potser pot passar desapercebut per molts polítics de fora de Catalunya, però no és da cap manera només un detall per als catalans que tenen un gran respecte pel que representa la llibertat nacional, o sigui la Independència. Ningú al món de veritat juga irresponsablement o potser fins i tot amb mala fe amb aquest mot i tot el que representa: La Independència és el valor més preuat de tot estat, amb això no s'hi juga i encara menys en això mai hom traeix, confon expressament o enganya al seu Poble!

Segon clam: És del tot necessari que el Sr. Artur Mas, com a President en funcions mentre les properes eleccions no determinin quin serà el nou President que rebrà l'encàrrec del Poble Català per precipitar el Procés Constituent de l'Estat Català Independent parli als periodistes i polítics d'Europa i d'arreu del món amb un llenguatge que ells puguin entendre, que sigui homologat en els àmbits de la Diplomàcia Internacional, perquè fent servir expressions sui gèneris com "Estat Propi" enlloc d'Estat Independent, "Estat Interdependent" enlloc d'Estat a seques, es fa molt difícil que se'l pugui entendre en llengües com l'anglès que d'ús natural no tenen ni entenen aquestes expressions de baixa estofa i significat que ratlla el subterfugi. Quan Artur Mas fa aquest joc, pels catalans joc de "cuca i amagar", cau de nou fora les nostres fronteres en un greu defecte que ha portat els catalans al cul de cac on ara es troben: voler canviar Europa i el món quan no s'és capaç ni de canviar Espanya.


Tercer clam: Faria bé el Sr. Mas com a President en funcions de tots els catalans, no tan sols de ser respectuós i educat amb la comunitat Internacional sinó també amb els seus connacionals fent tot el possible per no ferir als catalans i a la intel·ligència dels catalans, que anhelen de sempre la Independència de Catalunya, amb els contrasentits que genera el que diu voler fer i les paral·leles i contradictòries declaracions que esgrimeixen tan ell, com el seu segon en la Federació que mútuament presideixen, el Sr. Duran i Lleida, com també els seus partits CDC i UDC.

Salvador Molins, BIC-CA, MxI, ANC, SCI.

http://cataloniathenextstate.blogspot.com.es/2012/10/let-catalans-vote.html
"Let Catalans vote" (Eurodiputat holandès Derk Jan Eppink) 
30 d’octubre 2012

Estat Català Independent: Garantia de llibertat per Catalunya



Catalunya novament lliure i el seu Estat Català Independent

Catalunya necessita esdevenir lliure i l'eina que et permet ser lliure és un estat. El nostre objectiu és alliberar Catalunya de l'opressió aliena de gent que s'aprofiten de nosaltres i ens imposen les seves lleis gregàries, gent que no ens respecta ni ens accepta com som i quins interessos tenim, gent que amb armes de tota mena, fins i

tot legislatives i judicials ens ha pres la dignitat, els nostres drets i les nostres constitucions. Hi pot haver més lladre i malfactor que aquest?

L'objectiu no és tenir un estat per tenir un estat, l'objectiu real és esdevenir amos de casa nostra amb tots els ets i uts com ho són els suïssos, els suecs i els portuguesos, per no seguir amb un reguitzell de països de tot el món.

Estat Català Independent, sense subterfugis: català i independent!

Voler la nostra llibertat nacional, sí o sí!, voler guanyar-la sense dubtar, voler guanyar-la sense rebaixar-la ni un bri. Fer de Catalunya el millor país amb el millor estat del món.

No votem de cap manera els que estan acostumats a rebaixar Catalunya, els que en realitat mai han tingut fe en Catalunya, els que per sistema canvien els noms de les coses desvirtuant-les, els que sempre posen límits, por, traves, dubtes, temors al legítim dret de plena llibertat del nostre Poble. Tenen por o interessos? Coneixent la llarga condició colonial que Catalunya pateix com a Nació i la naturalesa humana tendent a la perversió i la brutícia, crec que tants anys de dependència absoluta va molt bé a certes elits que no estimen en res la seva terra sinó només el fals poder -perquè a Catalunya el poder és fals- i estimen només la seva butxaca. Quines vergonyes i quins xantatges s'amaguen darrera tanta renúncia?

Lluitarem i vencerem en aquesta hora urgent de la nostra INDEPENDÈNCIA amb respecte escrupolós per la democràcia perquè Catalunya és així i ha de ser així: La millor terra, el millor país, el millor estat sota la capa del cel!

Salvador Molins,
Conseller de Catalunya Acció, un dels molts manifestants de l'11S del 2012.

AVÍS PER A NAVEGANTS INDEPENDENTISTES i MANIFESTANTS DE l'11S:

carme.laura | dimarts, 30 d'octubre de 2012 | 08:32h

Res no serà fàcil.

D'arreu, d'afora i de dins, arribaran pressions. Uns ens donaran copets a l'esquena mentre ens afalaguen, d'altres ens titllaran de nacionalistes excloents i destructors de la convivència. Insuflaran de pors els discursos. La demagògia i la por seran les armes per a debilitar i ofegar la nostra reivindicació de llibertat plena, es mentirà i calumniarà. Es dirà que la Catalunya independent serà una societat de classes, en què les elits seran els catalans autòctons i els d'altra parla i origen seran arraconats i exclosos del benestar. Es dirà que volem la independència perquè odiem Espanya.


Començaran la croada dins de Catalunya enverinant les paraules: que aquests seran els rics i aquells els pobres, que hauran de deixar de parlar la seva llengua i d'estimar el seu origen ... Vindran profetes que auguraran el pitjor per a destruir la moral col·lectiva. Arribaran d'arreu les veus , també d'aquelles comunitats que hanla  jugat sempre amb els vots i els sentiments dels qui nascuts allí establiren la seva vida a Catalunya.

I hi haurà una altra pressió més subtil i per tant enormement perillosa, la seducció del "diàleg" per part del Govern espanyol, secundada pel PSOE : l'oferta d'un nou finançament, d'un pacte fiscal que alleugeraria el dèficit de  tresoreria de la Generalitat. Pot ésser una humiliació per al Govern espanyol però és l'arma amb més força de què disposen per a intentar obstaculitzar i aturar el camí de la independència de Catalunya, venut com el retrobament dels catalans amb un feliç benestar dins d'Espanya. La gran trampa, els 360º del canvi.

Caldrà fortalesa i un Govern i un Parlament fort. I política catalana. Perquè res no serà fàcil.

Comentaris: 3
  • El corcó: Duran y Lleida.
    canyís | dimarts, 30 d'octubre de 2012 | 12:55h
    Sra. Carme-Laura, si realment voleu una independència (que és el que cridavem l'11-S) com la tenen Holanda, Finlandia, Dinamarca,... us heu deixat l'enemic interior de CiU:  Duran y Lleida... Necessitem que CiU parli CLAR i CATALÀ, deixi d'emprar eufemismes, ambigüetats i fer jocs de mans amb les paraules... Avui per avui, em fa més por el que pot fer CiU, deesprés del 25-N... que les amenaces de España...
    • Totalment d'acord, però ...
      smolins9 | dimarts, 30 d'octubre de 2012 | 16:02h
      però jo,
      no m'empasso que Duran sigui el dolent de la película. Tan a CDC com a la Unió de Duran ja els va bé aquest joc. No ens mamem el dit!

      AVÍS PER A NAVEGANTS INDEPENDENTISTES
      i MANIFESTANTS DE l'11S:


      Els independentistes catalans hem d'anar molt en compte i no deixar-nos enredar una altra vegada. Sobretot que les nostres oïdes no ens traeixin mai més, escoltem bé que diuen i cap on van, si ens equivoquem i ens fonamentem en falses expectatives serà ben bé culpa nostra i no ens ho podem permetre!

      Duran no menteix en això i ho ha dit ben clar: 1 - estat propi i tot el que proposa Ciu no significa Independència, 2 - De com surtin les urnes del 25N sortirà l'estat "propi" bord o escapçat i Catalunya aleshores seguirà esclava!

      Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i manifestant de la Gran Manifestació de l'11-S del 2012.
  • cada cop sembla més clar
    Josep M. Muñoz | dimarts, 30 d'octubre de 2012 | 09:32h
     Els fa molta més por a ells les nostres urnes que a nosaltres les seves armes 
29 d’octubre 2012

El posicionament del "Poble Menut" la gent de la Gran Manifestació




Molts catalans, visualitzats en el Poble menut de Catalunya que fou present a la Gran Manifestació de l'11 de setembre d'enguany, la més gran manifestació de la història de Catalunya -dos milions de catalans-, estan molt inquiets i frustrats per com s'estant desenvolupant els esdeveniments que depenen dels partits polítics catalans actuals -no parlo dels partits dels invasors i colonitzadors-.

Pe una banda Ciu que sembla el "Dragon Khan" del Dret a decidir i de l'estat propi que segons ells, no ho oblidem, no signifiquen INDEPENDÈNCIA. Encara tenen la disposició de barrejar una consulta expressament no vinculant amb una possible rehabilitació de solucions autonòmiques dependents de l'enemiga Espanya. Apliquen en el seu programa solucions pel 2020 malaltisses per naturalesa, "mal llarg, parent de la mort" i supeditades a majories absolutes. Tot plegat un "Dragon Khan", que tan havien criticat, aplicat a la tasca d'alliberament de Catalunya. Una autèntica vergonya!

I per l'altra banda uns partits independentistes incapaços d'unir-se amb dignitat, amb la mateixa dignitat amb la qual s'ha unit el sempre Poble Menut català des d'aquell també fatídic 11S del 1714. També és això una vergonya!

D'amagat es juguen a daus la nostra sobirania i contínuament volen donar-nos garsa per perdiu i això no pot ser, no ho hem de permetre.

Aquest ha de ser el nostre posicionament sobre les eleccions, sobre els pactes postelectorals, sobre la declaració unilateral d’independència,  sobre el referèndum d’autodeterminació, sobre el procés constituent i sobre la Proclamació de la Independència. Sobre la nostra col·laboració amb Europa, però servant la plena sobirania; podem, naturalment, negociar com compartir-la, però, també naturalment, si mai sortim d’Europa recuperem els nivells de sobirania compartits.
També és el nostre posicionament sobre la necessària Regeneració política absoluta i total, dictaminant els mecanismes legals que la procurin i facilitin.

S’ha convertit Mas a l’independentisme, això no ho puc dir a segons qui, però suposem que s’hagués convertit a l’independentisme la situació de Mas avui és interessada i mítica,  interessada perquè en un moment en que la seva popularitat estava sota mínims, degut a les retallades i al fracàs ja anunciat i estrepitós de la seva aposta pel Pacte Fiscal, agafant-se a la proposta del Referèndum d’autodeterminació ha esdevingut de cop i volta un heroi. Sabrà Artur Mas ser fidel a l'anhel del seu Poble tal com va ser fidel Thomas Becquet a la seva església i al seu Déu?

S’hi pot anar així, cap un estat català independent, cap a una Catalunya plena? S’hi pot anar fent bestieses i ziga-zagues per a incauts, entabanant a la gent i rebaixant contínuament?  O bé hem de ser seriosos, intel·ligents, assenyats i hem d’apostar per un país millor, homologat amb els millors, un país lliure, ple, just, equilibrat, amb una llengua oficial única -no cal dir que ha de ser el català- i l’hem de deixar apunt per poder ser el millor país sota la capa del cel.

A veure si al final resultarà que el procés d’independència l’hauran de conduir aquella gent que ni es van dignar a anar a la Manifestació de l’11 de setembre del 2012, i no es van quedar a casa per mandra o per feina sinó perquè no hi creien. O sigui que permetrem que capitanegin aquest procés els que fins fa quatre dies no hi creien? Quina mena de procés volem fer, quina mena de país volem, capitanejant-lo els que han estat sempre fins ara enemics de la Independència, que encara mostren profunda al·lèrgia envers aquesta paraula, la paraula més digne d’estats com els EEUU, Suècia, Finlàndia, Àustria, Suïssa, i tots els estats del món! Ningú que tingui dos dits de front encarregarà la preparació de la llibertat nacional amb ningú que no hi cregui o hagi demostrat el seu compromís veritable de portar si o si el seu país a la Independència. I ara hi creuen per interès electoral.

Un estat amb plenes atribucions homologat als estats més avançats en sobirania, justícia i drets socials.

Aquest ha d’ésser el nostre posicionament: no volem que ningú ens doni garsa per perdiu, ni convergència, ni esquerra, ni solidaritat, ni ningú! No ho volem de cap manera! A més, els partits catalans actuals no tenen tota la legitimitat per emprendre sols un procés constituent, ja que han nascut i han sigut votats sota lleis estrangeres i fetes sota pressió militar i pressió colonitzadora. Aquests partits actuals sota lleis espanyoles sense una declaració de ruptura no valen! no valen per a construir l’estat català independent! no tenen la legitimitat necessària, per tant després de la ruptura, abans de fer res caldran noves eleccions per a obtenir uns partits legitimats.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
22 d’octubre 2012

Que la necessitat de la "Declaració d'Independència" es faci gran i vagi penetrant en el convenciment de molts i molts catalans.

Sumar suports per la Declaració d'Independència!
Cal que la necessitat de la "Declaració d'Independència" es faci gran i vagi penetrant en el convenciment de molts i molts catalans.

Hem fracassat una altra vegada, no és un fracàs definitiu però és un mal presagi.
Mentre l'ANC mirava amb cert èxit d'implicar en el Procés d'Independència al President de la Generalitat Catalana, tots plegats, de facto, ens relaxàvem i no vam saber o no vam fer el necessari per implicar tots els partits independentistes en la necessària unitat per confeccionar una coalició guanyadora -tal com ha guanyat Bildu-.

És trist veure com els caps dels partits polítics catalans no han tingut la lucidesa i el coratge de posar-se d'acord per fer una coalició guanyadora per la Independència del seu i el nostre país. Quina misèria! mentre dos milions de catalans donen la cara per l'Estat Català Independent, els polítics en la seva majoria fan un paper ben galdós i miserable!

Tan difícil és fer una coalició justa, equitativa i representativa amb els principals caps als primers llocs i un programa ben travat per a la defensa del Procés Constituent de l'Estat Català Independent? Hauria atret molts abstencionistes i molta gent de tots els partits. Hauria sigut molt menys vulnerable als efectes perniciosos de la Llei de Hondt. Hauria sigut fidel testimoni del clam d'independència de la Manifestació de l'11S del 2012.

La batalla, aquesta ja ha estat perduda de que em serveix ara lamentar-me?!

La lluita continua i hem de saber i tenir ben present que qualsevol intent d'avenç en el procés sense internacionalitzar-lo de facto no deixa de ser res més que assumptes domèstics espanyols, vegeu sinó les declaracions de Viviane Reding, vice-presidenta de la Comissió Europea: "Si us plau, resolguin els seus problemes de política interna a Espanya"

Els independentistes hem de reaccionar i no relaxar-nos gens perquè el principal enemic de la nostra independència som nosaltres mateixos, n'hem de ser conscients.

Posem-nos mans a l'obra, tornem a començar, procurem sumar suports per la Declaració d'Independència, cerquem diputats que estiguin disposats a donar la cara i el vot per aquesta urgent i necessària "Declaració". Fem que el clam i l'onada per aquesta "Declaració d'Independència es faci gran i vagi penetrant en el convenciment de molts i molts catalans.

Catalans deixem de fer l'etern ploramiques i siguem conseqüents, perquè tinguem ben bé en compte que mentre no fem una Declaració d'Independència no som altra cosa que un fastigós gra al cul de Madrid! un vulgar assumpte intern espanyol.

Tinguem-ho present:

La Declaració d'Independència és la porta a la Internacionalització del Procés d'independència de Catalunya. Hem de potenciar tot el que ens vagi a favor i evitar el que ens vagi en contra. I el temps va en contra nostra, no podem permetre que el procés s'encalli o es refredi ... tenim pressa!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
19 d’octubre 2012

La futura Europa i Catalunya

La primera garantia de la llibertat és la mateixa llibertat!

Un macro estat europeu no seria just ni bo per a Catalunya si no fos Confederal:

Allà on entri Catalunya n'ha de poder sortir.
La sobirania es pot pactar temporalment però mai es pot cedir.

Catalunya no serà lliure, ni plena, ni feliç dins d'un macro estat que no li respecti la llibertat d'entrar i sortir de la unió pactada. Tan li fa que es digui Espanya com Europa.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
15 d’octubre 2012

Santiago Espot ha sigut elegit el 5è de la Llista en les Primàries de SI per la circumpscripció de Barcelona.

'Som la garantia que no ens farem enrere'

El diputat Alfons López-Tena ha estat proclamat avui candidat de de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre.
En les eleccions primàries que ha celebrat la formació avui també s'ha decidit que
Uriel Bertran faci tàndem a Barcelona amb López Tena, seguits de Núria Cadenas, Isabel-Clara Simó i Santiago Espot.
Toni Strubell serà el cap de llista per Girona;
Albert Pereira per Tarragona i
Santi Costa, per Lleida.
López Tena, en el discurs que ha fet després de la proclamació dels candidats, ha declarat que
Solidaritat és la garantia de fermesa en el camí cap a la independència.
'Som la garantia que no ens farem enrere i que serem ferms quan arribin els tremolors de cames'.
I ha afegit:
'La Catalunya independent ha de ser democràtica i ha de servir  a qui ara treballa per la independència'.
'Que les classes altes es mullin ara per la independència, perquè, si no, no tindran cinquanta anys més de manar a Catalunya'.

El procés de primàries
El consell nacional va aprovar fa dues setmanes un nou reglament de primàries, amb un procés que ha durat deu dies i que s'ha tancat avui amb la votació de tots els militants de SI per a confeccionar la llista electoral.
Per concórrer a les primàries com a candidat a la presidència de la Generalitat calien cinquanta avals i tan sols Alfons López Tena els ha presentat.
Els caps de llista de les quatre circumscripcions també havien de presentar vint-i-cinc avals i seran Uriel Bertran per Barcelona, Toni Strubell per Girona, Santi Costa per Lleida i Albert Pereira per Tarragona.
11 d’octubre 2012

Tenim pressa! Despertem-nos i escampem-ho!

Tenim pressa! Escampem els valors del nou estat català!

L’ANC ha de ser altaveu i exemple viu d’això.
Aquesta gent que proposen el castellà com a llengua cooficial en el proper estat català, aquesta gent, ells mateixos es fan l’harakiri dins dels àmbits que tenen consciència d’aquests afers, dins dels àmbits catalans, dins dels àmbits independentistes.
L’ANC ha de ser altaveu d’això. L’ANC ha de ser altaveu perquè no passi que els dos milions de persones que van anar a la manifestació no sentin les paraules de Santiago Espot, no sentin la defensa del que ha de ser el català, una llengua nacional, una llengua oficial del nou estat català,  que els dos milions de persones que van anar a la manifestació se n'enterin, ho sàpiguen, ho llegeixin ..., aquesta és obligació de l’Assemblea Nacional.
L’Assemblea Nacional ha de tenir les idees clares i ha de promoure el coneixement de la veritat i la plenitud en tot el que es refereixi a la independència de Catalunya, no ho pot deixar sols en mans dels partits polítics, l’ANC ha de fer saber a tothom aquests principis bàsics del nou estat català, de l’estat català independent, no ho pot deixar en mans dels polítics, no ha de promocionar a uns o altres polítics, no! això naturalment que no ho ha de fer, però sí exposar i escampar les idees! les idees valentes, les idees autèntiques, les idees en defensa de la nostra plena catalanitat, les idees de l’essència de la nostra catalanitat, això ho ha de promoure l’Assemblea Nacional, ha de fer que tots aquests dos milions de persones se'n enterin, és l’única solució que tenim ja que els mitjans catalans de més capacitat informativa, tristament, ho amaguen, ho callen.
Molta gent no sent a dir les paraules, les paraules de la veritat i de la força positiva, molta gent no les sent a dir i això també és responsabilitat de l’ANC... posicionar-se en aquestes qüestions és necessari, és vital.
L’ANC no pot fer partit per un o altre partit, però sí ha de marcar el llistó, el llistó de la llengua, el llistó de l’estat, el llistó de la declaració i la proclamació ... ho ha de fer! ... perquè la premsa no ho fa. La premsa catalana amaga aquestes coses, no sé perquè però les amaga, les frena, les escanya, i el que es podria fer en un mes s’hi tarda un any i tenim pressa! El que es podria fer en deu dies, en tres dies, en un dia es farà amb quatre mesos o ves a saber quants, i tenim pressa, i una vegada més haurem fet tard!
L’Assemblea Nacional no et pot dir vota aquest o vota aquell però sí que ha de posar el llistó dels valors del nou estat català, en el seu lloc, l’ha de posar en el punt més alt, hi ha de posar els punts bàsics i fonamentals: el català com a llengua oficial única, un punt fonamental; una altre punt de valor estratègic incalculable és el de la declaració d’independència que fa que el procés d’independència passi de ser d’un afer domèstic a un afer internacional, això també és una virtut que ha de defensar l’ANC; “estat propi” aquesta expressió que a hores d’ara ja no defineix la realitat de l’estat català a Europa, és una expressió enganyifa després que el Sr. Mas i el Sr. Oriol Pujol van dir que estat propi no era independència, des de que van dir això van confondre a la opinió pública i això no es pot acceptar de cap de les maneres, no val, ha estat prostituïda aquesta expressió, ha estat prostituïda pels que haurien de donar exemple en tot, els que ara diuen que volen promoure un referèndum, doncs si ells es basen en aquesta afirmació ells seran dels que votaran “No” a la pregunta del referèndum si aquesta és clara respecte a un estat independent a Europa, homologat als altres estats europeus o que faran el possible per esquifir, complicar o desviar la pregunta ... m’entens? ... ho entens? ... ho enteneu?! Veieu que fàcil li és confondre a l’opinió pública a la gent que tenen tanta predicació mediàtica com Mas o Pujol!
Per tant, l’Assemblea Nacional Catalana ha de posar el llistó ben alt i sinó és capaç de fer tot el possible, tot el que li doni l’anima, tota la força de que sigui capaç, tot el que tingui possible a les seves mans per fer que aquest dos milions de persones que van anar a la Manifestació i tots els demés que hi haurien volgut anar i pel que sigui no hi van ser, no siguin enganyades i siguin plenament conscients del que passa, del que està passant i cap on anem. És l’única força que tenim ... i ja n’hi ha prou! ...ja n’hi ha prou de desaprofitar les forces que tenim, ja n’hi ha prou. Ja s’ha acabat això! Hem d’aprofitar les forces que tenim!
Per tant, l’Assemblea Nacional Catalana no et pot dir qui has de votar però sí ha de dir i ha d’apostar per un Estat Català Independent, ferm, sense renúncies, sense misèries, descaradament català, descaradament lliure, descaradament revolucionari!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, BIC, ANC, MxI, SCI.
09 d’octubre 2012

El Català serà la única llengua oficial de l'Estat Català independent.

El Català serà la única llengua oficial de l'Estat Català independent.
El castellà i l'espanyol no ho poden ser.

Estem davant de les darreres lluites que haurem d'encarar pas previ a la Declaració d'Independència i al Procés Constituent que endegarà oficialment aquesta declaració.

La llengua: El castellà no pot ser!
La nació: La nació! tota sencera!
L'estat: Estat català independent!

El procés:
1r Declaració d'Independència de Catalunya
2n Referèndum si la comunitat internacional ho exigeix
3r Proclamació de la Independència de Catalunya

És de sentit comú! el sentit que sembla que està perdent ERC, només dos dies després del fracàs de la Coalició, només dos dies o quatre tan se val, ha tardat ERC o el seu cap a ficar la pota a la galleda i ensenyar les seves dents -diria que corcades-.

És de sentit comú! ... el castellà no pot ser! per què?

El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.

No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d'entendre i ho poden entendre, i ho entendran.

No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de tonteries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d'aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.

El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat
d'inanició permanent.

El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l'eina per fer-ho universalment és un estat.

En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l'única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l'Havana i el mateix Francesc Macià.

Si Francesc Macià i la gent d'ERC d'aleshores aixequessin el cap ... ai las!

El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!

No matarem el català ni el condemnarem a l'austracisme!
El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!

Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l'Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.

El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.

No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!

El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l'Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya! I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog