23 de setembre 2012

6 anys després: Visca! "Catalonia The Next State in Europe"

Solidaritat ha iniciat avui la campanya “Catalonia the next State in Europe” a l'Aeroport de Girona amb els companys de Solidaritat Catalana - Regió de Girona i el diputat Toni Strubell

http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/solidaritat-inicia-la-campanya-%E2%80%9Ccatalonia-next-state-europe%E2%80%9D-laeroport-de-girona

Foto: Solidaritat ha iniciat avui la campanya “Catalonia the next State in Europe” a l'Aeroport de Girona amb els companys de Solidaritat Catalana - Regió de Girona i el diputat Toni Strubell

http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/solidaritat-inicia-la-campanya-%E2%80%9Ccatalonia-next-state-europe%E2%80%9D-laeroport-de-girona

Solidaritat inicia la campanya 
“Catalonia the next State in Europe”
a l'Aeroport de Girona
Els independentistes han repartit material als turistes i el president de la formació,Toni Strubell, ha afirmat que “sense la independència anem a la bancarrota”
Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha iniciat aquest dissabte la campanya “Catalonia the next State in Europe” per tal d'informar als turistes del nostre país sobre el procés d'independència turisme sobre el procés d'independència iniciat per Catalunya. La campanya informativa s'ha iniciat aquest dissabte a l'Aeroport de Girona-Costa Brava (Vilobí d'Onyar) i pretén posar al dia els turistes que visiten Catalunya sobre el seu futur imminent com a nou Estat membre de la Unió Europea. 
Una vintena de militants de Solidaritat han estat acompanyats del seu president i diputat per les comarques gironines, Toni Strubell, fet pedagogia t repartint fulletons a gent provinent de Londres, Itàlia, Malta, Manchester... I fins i tot s'han sorprès que molts visitants ja tenien coneixement del procés de secessió obert a Catalunya.
Strubell ha fet un petit parlament a la sortida de la l'Aeroport en diversos idiomes –italià, anglès i francès– donant la benvinguda als vols que anaven arribant. S'ha constatat que molts turistes tenien coneixement de la manifestació independentista de la Diada d'enguany que va aplegar més d'un milió i mig de persones a Barcelona o que l'altre dia al camp del Barça es cridava “independència”. Molts d'ells han donat mostres de simpatia i suport envers el procés iniciat per Catalunya.
Toni Strubell, en declaracions als mitjans, ha parlat dels esforços colossals que fa el sector turístic gironí, que “tot i patir la nova taxa turística i en Estat que ens va la contra, ha mantingut i ha pujat el nombre de visitants: Tenim un turisme que representa el 12% del PIB gironí però AENA ens té segrestat l'Aeroport de la Costa Brava, ja que les decisions importants es prenen molt lluny de casa” i ha reblat que “només els països tercermundistes com Espanya mantenen la gestió centralitzada dels aeroports enlloc de donar-los autonomia operativa”. “Sense un Estat propi anem a la bancarrota” ha sentenciat. 
Finalment Strubell ha destacat positivament la resposta rebuda avui que s'anirà repetint i fent extensiva a d'altres aeroports i infraestructures cabdals del nostre país per tal de conscienciar a la pròpia gent com a la de fóra, “qui, empesa per la novetat d'un nou Estat, vindrà més a visitar-nos”. 

Extret de la web de SI

La Gran Coalició Plebiscitària per a l'Estat Català Independent!


Per què no parlem d'una Coalició Plebiscitària per l'estat independent?

Si som capaços de parlar d'Eleccions plebiscitàries per què no parlem d'una Coalició Plebiscitària que s'identifiqui amb la Manifestació per l'Estat Català a Europa?

En el cas de que Artur Mas convoqui eleccions la propera setmana, per a Uriel Bertran de SI, que ahir va ser a Berga explicant la Iniciativa del seu partit per a una votació de Declaració d'Independència al Parlament Català el dijous que ve, seria un primer signe de fermesa per part de l'actual President Català que de moment no hauria caigut sota el pes de les pressions visibles, de les pressions invisibles i de les pressions brutes del govern espanyol i altre gent que els hi fan costat.

Molts periodistes i analistes, i també molts compatriotes ja parlen d'unes eleccions "plebiscitàries" fins i tot des de la "Capital del Imperio???" s'ha amenaçat que ai si ve el papus si els catalans convoqueu unes "Elecciones Plebiscitarias".

Si es convoquen eleccions, crec que caldria fer tot el possible perquè el nostre país, tots els votants, visualitzessin en una sola coalició la gran manifestació del proppassat 11 de setembre "Catalunya, Nou Estat d'Europa".

En el cas de que la nostra classe política entengués i es disposés a fer una coalició entre tots els partits catalans que volen Catalunya Lliure i Plena, el que s'esdevindria seria una opció guanyadora per a l'Independentisme català i per al procés constituent de l'Estat Català independent.

És possible aquesta magna coalició plebiscitària?

-Ara mateix, no! :

1 - No, perquè encara ningú s'ho ha plantejat.

2 - No, perquè hom veu la dificultat de confeccionar les llistes.

3 - No, perquè tothom -cada partit- es veu ben posicionat per mantenir o apujar una mica les seves engrunes parlamentàries.

4 - No, perquè l'endemà d'haver guanyat les eleccions hom tem no entendre's amb les altres formacions.

5 - No, perquè cada opció política interpreta diferent la concepció d'Estat o és que vol un tipus d'estat originari diferent: Independent, associat, confederat, "propi?" -qui coi s'ha inventat aquesta punyetera paraula que no vol dir res que no sigui confús-.

6 - No, perquè potser encara molts d'aquests polítics tacats pel pecat de l'autonomisme i la dependència i el col·laboracionisme de facto que tots o molts hem practicat amb l'Estat Espanyol, no entenen o no volen entendre la veritable i vital importància del moment actual.

I que us semblaria que en parléssim, tan difícil és aparcar les engrunes de cada partit independentista un parell d'anys? Tan  difícil seria confeccionar unes llistes amb uns caps de comissió plebiscitària dels millors de cada partit i seguint de forma lleial amb nombre de noms a la llista proporcionals als còmputs parlamentaris actuals? Tan difícil seria elaborar un programa plebiscitari centrat en dos o tres punts entorn de com encetar el procés en cas de guanyar les eleccions i de com pressionar-lo en cas de no tenir tanta capacitat decisiva?

Res no és possible fins que se'n parla i es materialitza.

Si gosem i entenem parlar d'Eleccions Plebiscitàries, perquè no tenim la força i l'altura de mires de pensar i treballar per una Coalició Plebiscitària per a la Proclamació de l'Estat Català independent?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
21 de setembre 2012

La Declaració d'Independència si tenim en compte els 86 diputats i tots els alcaldes ...


Comptador actual de L'AMI (Associació de Municipis per la Independència) 
 




La Declaració d'Independència del nou Estat Català

que proposa Solidaritat Catalana per la Independència és possible pel dia 27 de setembre si tenim en compte els 86 diputats i tots els alcaldes ... tots junts sabent aparcar les diferències però no pas l'objectiu primordial, un País de veritat! la Independència plena. Junts, podem! i tant que sí!

(Comptador posat al dia per Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció)


------------------

Benvolguts catalans i berguedans, no és cap secret per a nosaltres el fet de ser conscients que la Independència de Catalunya, que ja la tenim a tocar, depèn de nosaltres, tots i cadascun de nosaltres, i no podem ser gasius de cap manera en la precipitació d’aquests gestos, un d'ells ha de coincidir en el moment oportú i donar fruit.

Ara ja, hem de fer costat decidit als promotors de cada iniciativa, siguin aquests promotors del color polític que siguin.

En aquest sentit, us convido aquest dissabte, 22 de setembre del 2012
a les 6 de la tarda, a l’Hotel Berga Park,
on l’Uriel Bertran, Secretari General de Solidaritad Catalana per la Independencia (SI) i Diputat al Parlament de Catalunya presentarà aquesta darrera iniciativa.

Veniu a aquest acte per mica que pugueu.

Tots hi sou convidats, Salvador Molins, Berga.

--------------

Declaració d’Independència del Principat de Catalunya

Que es votarà el proper 27 de setembre d’aquest 2012,
al Parlament de Catalunya

a proposta de Solidaritat Catalana per a la Independència.

El Poble hem parlat:
Exigim la Independència. 86 diputats, una majoria absolutíssima del Parlament de Catalunya, i centenars d’alcaldes s’han manifestat per la Independència, aquest 11 de setembre de 2012, i ara cal que siguin conseqüents i votin per la Independència a les institucions.

Amb aquest objectiu presentem la següent Declaració Conjunta d’Independència:
El full de ruta fins a la constitució de l’Estat Català.

Un compromís que es portarà a terme entre el Parlament de Catalunya
i els Ajuntaments catalans en el període que va dels anys 2012 al 2014.

Salvador Molins, Berga.

COMUNICAT DE L'ANC


 








COMUNICAT DE L'ANC

Després de la reunió mantinguda entre els presidents de la Generalitat i del govern espanyol, l’Assemblea Nacional Catalana considera:

Que Catalunya ha d’iniciar, responent al clam històric d’aquest 11 de setembre, el camí cap a la consecució d’un estat independent.

Que aquest camí ha de ser irreversible i ferm, amb un calendari establert que no s’allargui en excés amb el tem
ps; i que l’han de fer junts Govern, institucions i societat civil.


Que si el MH President de la Generalitat sr. Artur Mas actua en aquesta direcció de manera inequívoca, comptarà amb el suport de l’ANC.

Així mateix, l’Assemblea Nacional Catalana es compromet a seguir treballant sense descans per ampliar la majoria social ja existent al país favorable a la independència; en un projecte constructiu i inclusiu que compta amb tots els catalans que desitgin viure en un país més just, pròsper i democràtic.

Finalment, convoquem als catalans i catalanes a anar a la Plaça Sant Jaume a les 19:30 hores per reafirmar el clam independentista de la Marxa de l’11 de setembre a l’arribada del President de la Generalitat.

Barcelona, 20-9-2012

"El Mas de les sabates grans" No ens mamem el dit i no perdem el nord!

 
 
"El Mas de les sabates grans" No ens mamem el dit i no perdem el nord!
 
Sols la veritat i la fermesa ens faran lliures!
 
No ens mamem el dit i no perdem el nord. A l'Artur Mas la Independència li va gran com unes sabates desproporcionades. Va tornar de Madrid sense res, no pas per convicció sinó tan sols perquè no li van donar res, perquè si li haguessin donat una mica de mantega o tan sols un panet hauria tornat amb aquella mica de mantega o tan sols un panet.

El diari El Punt Avui+ patina de mala manera en el seu editorial, primer parlant d'estat propi que no ho oblidem per aquesta gent de CDC i Ciu no és pas independència. Llavors l'esmentat editorial diu textualment: "el president del país -Mas- s'ha posat al davant dels moviments populars" qui ha escrit aquestes bajanades? més que bajanades la darrera és una mentida com una catedral. Algú el va veure davant de la Gran Manifestació? Algú li ha sentit a defensar la plenitud de Catalunya sense parlar de dècades i de perennes dificultats, amb la força de l'anhel dibuixat a la seva cara i en la seva gesticulació?

Al senyor Mas les sabates del país li van grans, molt grans! I el senyor Pujol repapieja de mala manera i es rendeix abans d'hora com ha fet sempre quan es tracta de la Catalunya lliure i plena, ell el gran arquitecte de la Generalitat i consegüent Catalunya de cartró pedra.

El Joan del Bar, que és una toca nassos, s'atrevia a dir que ja teníem un capdavanter!? Res tan lluny de la realitat, un Mas que en el seu darrer brillant discurs no va tenir nassos, ni ganes de pronunciar la paraula "Independència"

Com va passar a l'extinta URSS, el Gorbachof que donava deu voltes al Sr. Mas -sense ànim d'ofendre, només volent tocar de peus a terra en la meva valoració- el senyor Gorbachof un cop feta aquella incipient revolució tova de la Perestroika va haver de plegar de seguida i deixar passar davant a un altre líder, Ieltsin,  aquest sí, en aquells moments veritable capdavanter.

I ara no em sortiu amb aquell purisme infantil de que una transició com la russa no la voldríeu dea cap manera mentre penseu en En Putin. Ieltsin seria un borratxí, però en el seu magnat va renéixer Rússia i tot el reguitzell d'estats de la CEI, Comunitat d'Estats Independents. Els termes que acabo d'exposar potser no són precisos del tot i accepto correccions, però el paral·lelisme de la situació crec que és encerat.

Els catalans fa tan temps que necessitem i volem la Independència -en majúscules- i tant és el nostre desig que a voltes magnifiquem les coses i sobretot, el que és més greu, els personatges!

No ens mamem el dit i no perdem el nord! Mas encara no ha pronunciat la paraula Independència! Per què tan d'hora ja el pugem a l'altar de la pàtria???!

No ens mamem el dit i no perdem el nord! Mas encara no ha defensat la conveniència d'un ESTAT CATALÀ INDEPENDENT, perquè senyors, tinguem-ho clar, i no ho dic jo sinó els Sr. Artur Mas i el Sr. Oriol Pujol, ni CDC és independentista -amb tot el que això significa d'un partit que el President Honorífic Pujol pare acaba de dir, ahir!,  que la independència no és possible- ni Estat Propi vol dir Independència.

De que va, doncs, el diari El Punt - Avui+ fent servir els mots prostituïts per aquesta mala gent nacional i política, i fent seguidisme descarat d'aquesta colla de catalans capats d'esperit i d'anhel?!!!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
19 de setembre 2012

Catalunya (demà la llibertat)



 
 

Fa pocs dies de la Diada Nacional de Catalunya en què centenars de milers de persones, feren costat a la reivindicació d’un Estat Català independent. És hora, doncs, de seguir aprofundint en l’anàlisi de la situació i de tocar de peus a terra (...)


Pel que sembla, l’èxit del fenomen rau en la mobilització d’amplíssims sectors de les capes mitjanes catalanes; de fet, la primera minoria política del país –segons en Carles Castro, a partir de dades demoscòpiques; uns 2 milions de persones.

Aquest èxit, ha modificat l’agenda política, i li ha donat combustible a CiU, qui ha decidit liderar aquest complex, difícil, i dur procés de Catalunya cap a la llibertat.

Tindrem, molt probablement, una oportunitat, una de sola, i cap més, per reeixir-ne. Això passarà quan passi –d’aquí uns mesos- i caldrà treballar bé, amb prudència, amb moderació, també amb gosadia, per articular una àmplia majoria per la llibertat.

La coalició per Catalunya, tindrà enfront, dos partits forts: el PP i el PSC, majoritaris al cinturó metropolità barceloní, on hi viu la major part de la ciutadania. També, hi remaran en contra el gruix de l’empresariat i els principals mitjans de comunicació.

El SI haurà d’aprendre a construir missatges diversos, aptes per diversos perfils, i amb capacitat de sintonitzar amb el gruix del país. Quan el referèndum, haurà de minimitzar les pèrdues als cinturons metropolitans, evitant una golejada del NO, i cercant l’empat o una victòria per la mínima a Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Tarragona, Santa Coloma de Gramenet...

La coalició hauria d’incorporar al SÍ, activament, també, a ICV i EUiA, i afermar el compromís d’Unió amb la nova conjuntura; una divisió de la coalició del SÍ podria tenir-ne conseqüències letals.

En aquest sentit, té un perfil estratègic aconseguir la complicitat dels sindicats majoritaris –l’11 de setembre, a penes en vaig veure cap, d’obrer industrial. També caldrà pessigar en els caladors electorals socialistes, arrabassant capes mitjanes i nuclis obrers que apostin pel futur i no pel passat, tots dos en bon nombre.

Bé, doncs, ens esperen mesos inoblidables; una batalla decisiva; la mare de totes les batalles. Un combat sustentat en la il·lusió, la suma, l’articulació d’una ben plural coalició per la llibertat que, l’endemà de la llibertat, haurà de constituir un govern d’unitat amb les forces del SÍ i el PSC, de manera que fem cicatritzar ferides i construïm un país, una societat per tothom.
16 de setembre 2012

Compte amb les persones, compte amb les paraules: No siguem incauts!

En un procés constituent, com el que acabem d'encetar els catalans, les paraules són l'eina principal i hem de tenir molta cura al fer-les servir, potenciar-les, protegir-les, evitar per sobre de tot no desvirtuar-les.

En un procés constituent naixent, com una mena de nebulosa en la que ens trobem, les paraules han de ser precises, delimitades, tallants, contundents ...

Prego a tots els catalans independentistes de cor i de fets, que almenys ells, no facin servir expressions enganyoses o recentment prostituïdes, imprecises i que es puguin manipular com les següents: Estat Propi, sobiranisme, dret a decidir, i altres que el nostre mateix sentit comú pugui anar detectant.

Cap paraula és dolenta per si mateixa, però hi ha gent interessada que les vol fer malbé, les vol fer servir per tapar les seves vergonyes i els seus amagats interessos, llavors les estiren, inflen  o arronsen com si es tractés d'un xiclet, se n'apropien i les fan servir per enganyar i confondre als més incauts, i d'això, d'esdevenir incauts els catalans en sabem una bona estona, quasi diria que no és un component genètic, però si un component cultural i històric de primera categoria.

No siguem incauts, el Sr. Mas, l'endemà mateix del darrer Congrés de CDC de Reus va dir que CDC no era un partit independentista, l'endemà mateix el Sr. Oriol Pujol va prostituir l'expressió "Estat Propi" dient que això no significava "independència", llavors van sortir amb allò de Massachussets intentant comparar-la amb Catalunya cosa impossible per que Massachussets tot i tenint prerrogatives d'estat no és cap nació i Catalunya sí que és una Nació i com a tal necessita un estat de veritat amb tots els ets i uts mentre existeixin estats: Un Estat Català Independent!

No ens deixem enredar! ara no!

Catalans! estem entrant de ple en un Procés Constituent! Siguem-ne conscients, estiguem-ne orgullosos i dotem-nos de les millors eines, persones, partits, idees, paraules i força per tirar-lo endavant d'aquella manera que sabem fer els catalans: de la millor manera que hi ha sota la capa del cel!

Catalans, endavant!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
14 de setembre 2012

Catalunya ho necessita urgentment i vol entrar en un Procés Constituent.

Des de la proximitat i de l’embranzida d’aquesta Manifestació de l’11 de setembre que enguany coincideix amb l’arribada de la Marxa cap a la Independència «sobre Barcelona», capital de Catalunya, ens dirigim a tots els catalans:

Aquest és el missatge d’esperança que Catalunya Acció us vol fer arribar.

Catalunya ho necessita urgentment i vol entrar en un Procés Constituent.

Catalunya vol que s’asseguin al voltant d’una taula constituent tots els següents actors: l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per a la Independència, els  partits polítics catalans, els sindicats, totes les organitzacions patriòtiques, les organitzacions culturals i les organitzacions socials de Catalunya que estimin aquesta terra i la vulguin lliure, per endegar un  Procés Constituent Català que ens portarà a assolir un estat català independent.

Des de Catalunya Acció fem una crida perquè tots els col·lectius i tots els Països Catalans se sumin a aquest procés constituent.

Aquest és el Missatge d'Esperança de la Independència Catalana, un clam perquè la societat catalana agafi les regnes del seu país per tal d’aturar la crisi que ens amenaça i els enemics externs que ens subjuguen i lliguen de mans, i així poder enfocar les dificultats i el futur amb l’ànim de transformar-los en quelcom molt positiu com sempre ha sabut fer el mil·lenari Poble Català.

No hi ha alegria més gran que l'assoliment de la Independència d'una Nació, la plena llibertat de tot un Poble. L'estructura política actual que en pot garantir la realització, la protecció i defensa dels drets nacionals, dels drets socials, dels drets de les minories, del benestar, de la solidaritat interna i internacional, i de la permanència en el temps, és un estat independent que pugui inscriure's de ple dret a l'Organització de les Nacions Unides.

En motiu d’aquesta Diada d’enguany amb clar sentit d’Independència, exhortem, a tots els actors de la societat catalana abans esmentats, que a partir d'ara i abans d'acabar aquest any 2012, s'endeguin negociacions creuades i a totes bandes per a organitzar aquesta Taula Constituent entre els representants de tota la societat catalana conscient del valor i la necessitat de recuperar els nostres drets i les nostres constitucions que entre el s anys 1707, el 1711 i el 1714 ens van ser arrabassats per les tropes castellanes ajudades per la traïció dels nostres aliats anglesos d'aleshores.

Ha arribat l'hora de recuperar la nostra plena sobirania, per justícia, per dignitat i fonamentat en el dret internacional actual que gira entorn de la voluntat democràtica de tot poble.

Recuperarem "els nostres drets i constitucions" actualitzades i homologades en els estàndards democràtics actuals, i esdevindrem corresponsables del nou ordre mundial, en una Europa més viva que mai, més lliure, més diversa, més justa i més democràtica.

Aquest és el missatge i la seva concreció, basada en la regeneració nacional, territorial, lingüística i política de Catalunya, i amb la voluntat de treball, entesa, pau i progrés que caracteritzen tots els catalans de tots els temps, i així donarem esperança i il·lusió, primer als mateixos catalans, segon als europeus de les diverses nacions del continent i tercer a tot el món, fent-los saber per la nostra pròpia acció i els resultats que se n’esdevinguin que la llibertat personal i nacional són possibles, són bones i les farem realitat, en elles creiem, en elles creu, quasi més que ningú, Catalunya!

Molt aviat, tot el món veurà de nou una Catalunya lliure, pròspera, plena, i degut a això es reafirmarà el nou paradigma de solució dels conflictes nacionals que tan sovint han fuetejat la història, un nou paradigma basat en el respecte, la vernaclitat i l’aplicació del Dret a l’Autodeterminació.

Aquesta és l’esperança a la que cridem a tots els catalans!
Visca Catalunya lliure, visquin els Països Catalans!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Aquesta fitxa forma part de l'Exposició de Catalunya Acció a la Fira d'Entitats de l'Arc del Triomf d'aquest 2012. I el que significa és element primordial del moment polític actual i nacional de Catalunya.
10 de setembre 2012

Esperança i llibertat: Procés Constituent



Des de la proximitat i de l’embranzida d’aquesta Manifestació de l’11 de setembre que enguany coincideix amb l’arribada de la Marxa cap a la Independència «sobre Barcelona», capital de Catalunya, ens dirigim a tots els catalans:

Aquest és el missatge d’Esperança que Catalunya Acció us vol fer arribar.

Catalunya necessita urgentment i vol entrar en un Procés Constituent


Catalunya vol que s’asseguin al voltant d’una taula constituent tots els següents actors: l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per a la Independència, els  partits polítics catalans, els sindicats, totes les organitzacions patriòtiques, les organitzacions culturals i les organitzacions socials de Catalunya que estimin aquesta terra i la vulguin lliure, per endegar un  Procés Constituent Català que ens portarà a assolir un estat català independent.

Des de Catalunya Acció fem una crida perquè tots els col·lectius i tots els Països Catalans se sumin a aquest procés constituent.

Aquest és el Missatge d'Esperança de la Independència Catalana, un clam perquè la societat catalana agafi les regnes del seu país per tal d’aturar la crisi que ens amenaça i els enemics externs que ens subjuguen i lliguen de mans, i així poder enfocar les dificultats i el futur amb l’ànim de transformar-los en quelcom molt positiu com sempre ha sabut fer el mil·lenni Poble Català.

No hi ha alegria més gran que l'assoliment de la Independència d'una Nació, la plena llibertat de tot un Poble. L'estructura política actual que en pot garantir la realització, la protecció i defensa dels drets nacionals, dels drets socials, dels drets de les minories, del benestar, de la solidaritat interna i internacional, i de la permanència en el temps, és un estat independent que pugui inscriure's de ple dret a l'Organització de les Nacions Unides.

En motiu d’aquesta Diada d’enguany amb clar sentit d’Independència, exhortem, a tots els actors de la societat catalana abans esmentats, que a partir d'ara i abans d'acabar aquest any 2012, s'endeguin negociacions creuades i a totes bandes per a organitzar aquesta Taula Constituent entre els representants de tota la societat catalana conscient del valor i la necessitat de recuperar els nostres drets i les nostres constitucions que entre el s anys 1707, el 1711 i el 1714 ens van ser arrabassats per les tropes castellanes ajudades per la traïció dels nostres aliats anglesos d'aleshores.

Ha arribat l'hora de recuperar la nostra plena sobirania, per justícia, per dignitat i fonamentat en el dret internacional actual que gira entorn de la voluntat democràtica de tot poble.

Recuperarem "els nostres drets i constitucions" actualitzades i homologades en els estàndards democràtics actuals, i esdevindrem corresponsables del nou ordre mundial, en una Europa més viva que mai, més lliure, més diversa, més justa i més democràtica.

Aquest és el missatge i la seva concreció, basada en la regeneració nacional, territorial, lingüística i política de Catalunya, i amb la voluntat de treball, entesa, pau i progrés que caracteritzen tots els catalans de tots els temps, i així donarem esperança i il·lusió, primer als mateixos catalans, segon als europeus de les diverses nacions del continent i tercer a tot el món, fent-los saber per la nostra pròpia acció i els resultats que se n’esdevinguin que la llibertat personal i nacional són possibles, són bones i les farem realitat, en elles creiem, en elles creu, quasi més que ningú, Catalunya!

Molt aviat, tot el món veurà de nou una Catalunya lliure, pròspera, plena, i degut a això es reafirmarà el nou paradigma de solució dels conflictes nacionals que tan sovint han fuetejat la història, un nou paradigma basat en el respecte, la vernaclitat i l’aplicació del Dret a l’Autodeterminació.

Aquesta és l’esperança a la que cridem a tots els catalans!

Visca Catalunya lliure, visquin els Països Catalans!

La història de l'Estelada

La història de l'estelada

La bandera independentista va néixer el 1908, inspirada en la cubana · La dècada de 1970 va aparèixer la versió amb l'estel roig.
Tot i que manquen alguns dies per a la diada, ja hi ha moltes banderes als balcons dels municipis del país. La majoria, estelades. Però, en sabeu l'origen? L'estelada va néixer com una bandera de combat, com un símbol de la lluita per la independència, el 1908, gràcies a un grup de joves acostats a Unió Catalanista i membres del Comitè Pro Catalunya. L'artífex en fou Vicenç-Albert Ballester. Tal com s'explica a la web de la comissió del centenari de l'esteladacommemorat el 2008 (vídeo), la presència de l'estel i del triangle té a veure amb Cuba.
Cuba, font d'inspiració
L'estel, que apareix a moltes banderes de nacions sense estat, simbolitza la llibertat; el triangle, tradicionalment símbol de divinitat, vol significar estabilitat i simplicitat. Els independentistes del 1908 es van inspirar en Cuba, que havia lluitat per alliberar-se d'Espanya tot l'últim terç del segle XIX, a l'hora d'idear l'estelada. I és que a la bandera cubana ja hi havia un estel de cinc puntes, que significava la república lliure, independent i sobirana que havia de ser Cuba, una vegada alliberada del jou espanyol.
La primera fotografia del definitiu símbol dels independentistes va aparèixer en una publicació del mateix 1918, el butlletí 'L’intransigent', on es reproduïa una imatge d’uns joves nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les banderes respectives. Francesc Macià l’adoptà com a estendard d’Estat Català el 1922, fet que la popularitzà enormement.
L’ús de la bandera va prendre forma jurídica, explica la comissió del centenari, amb l’article 3 de la constitució provisional de la República Catalana, redactada i aprovada el 1928 a Cuba per l’Assemblea Constituent del separatisme català: 'La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre.'
El 1931, l'acabada de fundar Esquerra Republicana de Catalunya va adoptar-la com a bandera del partit, a més d'organitzacions separatistes com el Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols! i Estat Català - Partit Català Proletari. I amb l'adveniment del feixisme, el Front Nacional de Catalunya (FNC) va fer servir durant la dictadura franquista tant les quatre barres tradicionals com la bandera amb l'estel.
Estel blanc i estel roig
Seguint el relat de la pàgina de la comissió del centenari, l'aparició de l'estelada amb estel roig va haver d'esperar fins el 1968, quan la secció universitària de l'FNC es va escindir de l’organització i va crear el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Per deixar clara l'orientació socialista i marxista, es va decidir canviar el color blanc de l’estel de la bandera per un de roig. El triangle també va canviar del blau al blanc. A mitjan anys 1970, arran d'una nova escissió dins el PSAN, va néixer el Moviment d’Unificació Marxista (MUM), que va continuar fent servir l’estelada amb estel vermell i triangle blanc; el PSAN, per la seva banda, va canviar el triangle per un de groc, mantenint el roig de l’estel. El MUM i la coalició de partits que formà el BEAN van desaparèixer el 1980 i, a partir d’aleshores, la bandera de l’estel roig i el triangle groc va esdevenir la bandera hegemònica dels partits i organitzacions definits com a independentistes i revolucionaris.
De 1980 ençà, totes les organitzacions independentistes que han nascut vinculades al PSAN han adoptat majoritàriament aquesta nova bandera. Des de 1979 fins avui, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és l’única organització política amb representació institucional que la inclou sempre en la seva imatge corporativa. I el 1987, després de declarar-se independentista als estatuts, ERC va adoptar informalment l’anomenada 'estelada del PSAN', tot i mantenir la històrica com a bandera oficial.
Sobre l'estelada hi ha publicat el llibre 'Origen de la bandera independentista', de Joan Crexell, reeditat el 2008 gràcies a la comissió del centenari.

Vídeos relacionats:
 

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog