Per donar compliment a la legitimitat inherent de la nostra Nació i al seu dret inalienable com a Poble al propi autogovern o sigui a tenir el seu propi estat, aneu avui mateix a la web de l'Assemblea Nacional Catalana i el Moviment per la Independència:

http://mxi-anc.blogspot.com/

Una transició sense judici és una pantomima. Sense el Judici de Núremberg Alemanya restaria controlada pels Nazis vestits d'ovella.

Us equivoqueu si us creiu que els gestos de SI i dels independentistes de la Ciutadella són erronis.

Cal colpejar l'enemic amb força! I en aquest cas el Gran Retardatari ha sigut el de sempre: Convergència, ni Duran, ni espanyolistes ... sols Convergència!

Els jutjarem per traïdors!

Mas va trair els catalans aquella nit amb el Zapatero quan el pujol va fer-li costat amb sabatilles i el pul·lòver beix. Ahir Mas i Pujol van tornar a trair al  Poble Català, just a la vigília del dia d'en Macià i el seu gran gest de Dignitat en majúscules del que encara vivim i anhelem, que encara ens manté desperts. Avui Pujol ha dissimulat recolzant el seu delfí i virrei castellà Mas que col·laboracionista com ell ens subjuga.

Ambdós i Ciu en pes són els grans retardataris de la nostra emancipació nacional. La història els jutjarà i nosaltres també:

Els jutjarem per traïdors !!!

L'endemà de la Consulta de BCN-10A l'Oriol Pujol bon alumne del seu pare se'ns va pixar a sobre de tots els catalans i barcelonins quan va dir "en prenem nota pel pacte fiscal", la nit anterior havia dit: "la Consulta de BCN ha estat un èxit i Ciu en prendrem nota". El seu pacte fiscal de merda! el seu ja prostituït Concert Solidari: JA, JA, JA .... quin fart de riure i de plorar!

La primera relliscada nostra, dels catalans babaus és deixar-se prendre el pel i els calers! ... i la dignitat i més coses encara!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

El futur i proper "Judici de Catalunya"

La notícia que vàrem escriure ahir en la Història, vivint-la tu Bernadí, el Josep Espelt, la Maria Torrents, jo i tota aquells catalans invencibles.

La notícia precisa, lúcida i ben redactada la he extret del Diari Avui d'avui:
http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/397076-el-judici-fora-de-la-cambra.html

Felicitats a la Maria Altimira que va saber-ne interpretar l'esperit: el judici que cal fer i que ens comprometem a fer quan sigui el moment. Tot i així no hi havia gens de teatre, jo en nom de tots ho deia de veritat: Els jutjarem!

------------------------

El judici, fora de la cambra

Prop de mig miler de persones es concentren fora del Parlament en favor de la llei d'Independència.

Darrera actualització ( Dijous, 14 d'abril del 2011 02:00 )

La Plaça de Sant Jaume s’omplia ahir, dissabte 2 d'abril del 2011, el vespre en un acte de suport a la proposició de llei de declaració d’independència presentada pel Subgrup parlamentari de Solidaritat per la Independència (ara format per tres diputats: Toni Strubell, Alfons López Tena i Uriel Bertran). La qüestió que planava en l’aire és quina seria l’attitud del grup majoritat del Parlament del Parc de la Ciutadella, és a dir Convergència i Unió (CiU). Què hi diu el guió? CiU ara juga al paper del “poli bo” (Convergència Democràtica de Catalunya, CDC) i del “poli dolent” (Unió Democràtica de Catalunya, UDC). En un tres i no res, els dos presidents de la Generalitat que ha donat CDC, Jordi Pujol i Artur Mas s’han despenjat amb un vot explícitament afirmatiu a la consulta sobre la independència organitzada per Barcelona Decideix. Això no era pas en el guió en el juliol del 2009, ni gairebé tampoc en el gener del 2011. Però és que ara som a l’abril... La incerta glòria d’un dia d’abril, que diria Shakespeare.
En el guió del 2009, era possible que una Mesa del Parlament, formada per ERC, CiU, PSC-PSOE i EUiA, es bloquegés en dues ocasions la tramitació de lleis per a la celebració d’un referèndum sobre la independència. Ara, any i mig, després, el referèndum ja l’anem fent nosaltres, sense permís. En el guió del 2011, la Mesa del Parlament (ara integrada pel tripartit CiU-PSC-PP) no va bloquejar la proposició de llei presentada per Solidaritat. Tampoc ni CiU ni ICV ni ERC no han presentat esmenes a la totalitat contra aquesta proposició.

En el guió del febrer del 2011, destacats comentaristes de l’independentisme demanaven / imploraven a Artur Mas que donés llibertat de vot als diputats de CiU el dia que haguessin de votar en el Ple sobre la llei de declaració de la independència. En el guió d’ara se li demana, justament, que no doni cap “llibertat de vot”, per tal de garantir l’aprovació de la llei.

Val a dir, però, que el Parlament de Catalunya ja deia el desembre del 1989 (una època de “primavera dels pobles”, arran de l’ensulsiada dels règims post-estalinistes de l’Europa Oriental) que no renunciava al dret a l’autodeterminació. L’octubre del 1998 reiterava el “dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble”. I el 3 de març del 2010, es ratificava “en la voluntat d’emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris per tal que el poble de Catalunya pugui exercir el dret a decidir”.

Però, què és exactament aquesta llei de declaració de la independència? Per veure-la podem anar “article per article”.

El primer article diu que “Catalunya és una Nació”. Es tracta de presentar un axioma que permeti lligar amb el “dret dels pobles a l’autodeterminació” inscrit en la carta fundacional de Nacions Unides.

El segon article diu que “el poble de Catalunya és l’únic titular de la sobirania nacional”. Es tracta, doncs, de rebatre les idees binacionalistes, de “co-sobirania” que tant gasten en determinats rodals al·lodeterministes.

El tercer article diu que “el Parlament de Catalunya és el representant democràticament elegit del poble de Catalunya”. La idea d’aquest article és fer ús del Parlament del Principat (una assemblea legislativa de comunitat autònoma espanyola de règim comú) en un “instrument de sobirania”.

El quart article recull la declaració del 1989 per dir que “el poble de Catalunya no renuncia ni ha renunciat mai al dret a l’autodeterminació, a determinar lliurement el seu futur com a poble en pau, democràcia i solidaritat”.

El cinquè article reprèn també una declaració anterior per dir que “el Parlament de Catalunya es ratifica en la voluntat d’emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris per tal que el poble de Catalunya pugui exercir el dret a determinar lliurement el seu futur”.

El sisè article ja va més enllà, en formular que “la sobirania nacional del poble de Catalunya és el fonament del futur Estat sobirà i independent de la Nació catalana”.

En el setè article s’atribueix la “decisió de declarar la independència”, d’una banda al poble de Catalunya (“titular de la sobirania nacional”) i de l’altra al Parlament de Catalunya (com a representant democràticament elegit del poble de Catalunya).

El vuitè article atribueix al Govern de la Generalitat la facultat de negociar el “reconeixement internacional de la declaració d’independència”.

Ara bé, suposant que s’aprovés la llei en el mes d’abril o en el mes de maig, suposaria això la independència automàtica? Evidentment, no. Però ...

L’article novè sí que preveu un efecte immediat, ja que s’afirma que “en el termini de tres mesos a partir de l’aprovació de la present Llei es constituirà l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana, que treballarà perquè sigui declarada la independència al conjunt dels Països Catalans”.

En l'article desè se li demana al Parlament de Catalunya tres coses, pel que fa a la declaració de la independència, a més de l’aprovació de la llei de declaració de la independència, dos aspectes més: 

a) la negociació amb la comunitat internacional quant a la forma i moment de la declaració d’independència;

b) l’aprovació per part d’una majoria absoluta de diputats en sessió solemne del Parlament “convocada a tal efecte”.

El redactat de la llei podia permetre, doncs, una “aprovació de la llei” sense declaració d’independència? Sí, per bé que també s’entén que la llei estableix un manament al Govern de la Generalitat per fer la negociació amb la comunitat internacional. CiU, doncs, podria reaccionar amb la presentació d’esmenes que transformessin la llei en una nova declaració com les del 1989 o les del 1998, potser una mica més agosarada. O podria votar-hi en contra directament. La papereta no és gens senzilla. Quan Pujol diu que ja no veu alternativa a la independència, queda implícitament assumida quina és l’alternativa: l’assimilació nacional. Però amb l’assimilació nacional completa a Espanya, el poder polític de CiU i el poder social de les capes demogràfiques de les quals defensa els interessos també trontollaria...

Per Dídac López

----------------------------------

Extret de la web de SI:
http://www.solidaritatcatalana.cat/opinio/els-10-articles-de-la-llei-dindependencia-de-catalunya

ALBERT CORTES MONSERRAT EL DRET A DECIDIR

Ja n’hi ha prou de fer el ridícul, i escoltar personatges que van contra els nostres interessos, perquè no provem de mirar pel nostre benestar, independentment dels nostres interessos, segur que poques divisions trobarem, i això un partit no pot esperar que la societat passi per davant seu, ho ha de liderar i proposar, altrament el més raonable seria posar fi a l’estat de les autonomies, ens evitaríem parodies macabres com aquestes.

Fotografia Cartell de Presentació de Catalunya Acció a Berga, 9 de febrer del 2005.

EL COMPTE ENRERA

El pacte fiscal és un engany de CIU tan bon punt com deixa de ser un Concert Econòmic com el Basc. Des de Ciu es dirà que això no pot ser i jo us dic que una sagnia de 22.000 milions d'euros ni tan sols d'11.000 milions d'euros escanya Catalunya i l'aboca a la ruïna.

L'impost colonial del 4 %, mundialment reconegut així en cercles econòmics i polítics. és superat en 6 punts en el cas de Catalunya. Això és un robatori per part d'Espanya i en són còmplices tots els polítics autonòmics catalans començant pels de més amunt que en són els grans responsables d'amagar-ho i callar.

Ciu és una artista canviant noms, us recordeu d'aquelles anomenades "Seleccions Supraautonòmiques" enlloc de Seleccions Nacionals Catalanes, una brillant idea del President Pujol de fa alguns anys.

Ni el pacte fiscal esquifit que proposa Ciu serà acceptat per Espanya i no ens enganyem si l'accepten serà un mal pacte, serà un pacte que no resoldrà els nostres problemes ... que ja no ens mamem els dits.

A hores d'ara ja no toca ni "Concert" ara ja toca: TOCATA I FUGA !!!

---------------

Resposta al post del "Bloc de Jordi Martí":
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/193685


"La política catalana s'escalfa per moments. Turbulències, moviments a les plaques tectòniques de la Plaça de Sant Jaume i del Parc de la Ciutadella. Soroll de tropes que prenen posicions davant la batalla del 22-M. La batalla de Barcelona i la guerra amb el Govern de l'estat. La crisi econòmica i les penúries dels comptes de la Generalitat i dels governs locals. L'amenaça del rescat d'Espanya a càrrec de la Unió Europea. Tots els ingredients per a la tormenta perfecta, que es cou des de fa temps. El tret de sortida va ser la Sentència del TC contra l'Estatut. I ara entrem en una nova fase. El xoc de trens està servit."  (Jordi Martí)