Espoliació i energia eòlica
Guerra justa i pacífica, moguda total, en defensa de la Llengua.
Només hi hauria d'haver comptades guerres pacífiques en defensa de coses bones. Dic el mot guerra pel que representa de mobilització total en el bon sentit de l'expressió "a vida o mort".
Problemes de sempre com la fam i la malaltia, l'aigua, la sanitat, les aigües residuals als països pobres.
Problemes d'ara com l'escalfament global.
La nostra Llengua.
La nostra Independència.
...
Ara, als PPCC,
Comença la guerra pacífica en defensa de la Llengua Catalana. Un gran pacte de país entre tots, parlants, professionals i polítics, per fer tot el possible i més per assegurar el present i el futur de la Llengua Catalana.
Un dels primers passos a donar és vigilar el compliment de com a mínim el 75% de la Immersió Lingüística a totes les escoles del Principat de Catalunya.
Segon pas, fer la publicitat i promoció continua arreu de la Llengua de Catalunya:
"El català és la llengua de Catalunya i dels catalans, no sigui's ruc ... Parla'l."
Tercer, 3r Congrés internacional de la Llengua catalana, ...
PS:
Salvem la llengua. Vigilem i exigim seriosament el compliment estricte del 75% de la Immersió Lingüística.
Guerres Justes
Nova Cançó. Ramon Muntaner
Integrant de la Nova Cançó, va destacar per posar música i veu als grans poetes catalans
Va destacar per posar veu i música a la poesia catalana, com Josep Maria de Sagarra, Miquel de Palol, Joan Salvat-Papasseit o Miquel Martí i Pol, a qui va dedicar íntegrament el seu segon àlbum ‘Presagi’. Comptava amb més de 220 obres adscrites de gèneres com la cançó i música de pel·lícules i sèries de televisió de drama, comèdia i ballet.
El seu company als escenaris Lluís Llach ha mostrat el seu condol en un missatge a les xarxes i l’ha definit com a “un referent permanent i magnífic”.
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA! __ Diego Arcos, el vaig conéixer fa molts anys: "La llibertat no és de franc"
Un Argentí a la cort dels Catalans:
Diego Arcos, el vaig conèixer fa molts anys, per allà el 2002, en alguna reunió al CIEMEN o potser en algun 11 de setembre allà als voltants de la Fira d'Entitats que organitzaven la Gent de la terra. Un català d'adopció, un argentí compromés, valent i compromés, sense por com hem de ser molts de nosaltres. És un home digne ques estima el seu país i estima Catalunya. El que diu en aquest article que adjunto ho comparteixo plenament. Puigdemont va fallar, molt! Aquell 10 d'octubre del 2017, i el 27 d'octubre després de la votació de la DUI hi va tornar. I Torra tot i ser una bona personan o va tenir la fermesa que com a cap d'estat havia de tenir, amb la Pancarta crec que va fer bé, però havia d'haver tancat el perímetre al començament sense demanar permís. Ho havia d'haver fet com a cap d'estat. Que jo escrigui això no vol dir que jo ho hagués fet millor. Els catalans hem d'apoderar-nos d'aquesta rebel·lia fins que siguem capaços de dir "PROU!".
He trobat el seu article de l'any passat a l'Unilateral, eus-lo ací:
Responsables i culpables
Els morts de Madrid i els de Puigdemont
Diego Arcos, 12 d'abril de 2020
https://unilateral.cat/2020/04/12/els-morts-de-madrid-i-els-de-puigdemont/
Nota de l’autor: aquest article el vaig començar fa unes setmanes en començar el confinament, però va restar a la “nevera” en veure que ningú no deia res de la responsabilitat dels dirigents catalans en la crisi actual, ara que sonen algunes veus i he decidit fer-ho públic.
En política ser oportú és més important que ser original.
és pas el coronavirus l’enemic, és el capitalisme i els seus gestors, més coneguts com a governs.
El virus Covid-19 és una part de la naturalesa, aquesta bestiola estava tranquil·leta en algun racó del món, fins que un humà per fer negoci el va posar al mercat, un altre animalot que diuen, el portava i es va embolicar la troca. També diuen que va ser l’allargada mà d’una potència o altra per fotre-li la punyeta vírica i així desestabilitzar-ne l’economia. Tant me fa qui és el pare o la mare, els que paguem les conseqüències som nosaltres.
Després de la sortida de la bestiola a la realitat humana, la globalització neoliberal va posar els mitjans perquè vuit milions de xinesos agafessin vols, trens i autobusos i ho escampessin a tot el món.
A continuació es van posar a parlotejar els artistes especialitzats a desviar l’atenció per amagar al veritable culpable: el sistema capitalista i així és com van cridar a la guerra “justa” contra un pobre virus del tot innocent.
És com si en una guerra es carregués la culpa a la pólvora o al plom de les municions.
I en el cas del govern i del cap de l’Estat espanyol, don Felip VII, es van tancar en banda per no aplicar les mesures que recomanaven els científics: blocar ciutats i aïllar els llocs amb focus com el de la Conca d’Òdena.
Van permetre que des de la capital del Regne sortissin milers i milers de persones a escampar la pandèmia traslladant-se a les segones residències i de retruc carregar-li el problema a les autonomies “perifèriques”.
Aquesta gestió maldestra i malintencionada busca essencialment dos objectius: salvar els beneficis dels grans grups econòmics, especialment les multinacionals que cotitzen a l’IBEX-35 i els bancs i en segon lloc salvar el govern dels progres de saló monàrquic de Podemos i del PSOE.
Que morin alguns centenars de persones grans i malalts no li farà perdre la son als amos d’Inditex ni del BBVA (per cert, l’inversor més gran espanyol en armes) ans al contrari, menys costos en jubilació i en sanitat i, si amb això es facilita la recuperació dels seus guanys post Covid-19, millor que millor.
En síntesi, les persones que ja han mort i les que moriran són per una causa: el virus, però també ho són per la responsabilitat de l’acció i la inacció de la Moncloa, és culpa seva i n’hauran de respondre. Ells tenen la culpa dels seus actes i dels nostres morts.
En aquesta colla hem d’incloure personatges com Boi Ruiz i els catalans que va contribuir a destrossar la sanitat pública, privatitzant-la, augmentant la corrupció i el peculat del X%, vés a saber quant, dels convergents, unionistes, sociates i alguns indepes il·luminats autors de lleis per “regular” mercats de serveis públics. Amb l’afegitó d’aquell que ho afinava tot.
ELS MORTS DE PUIGDEMONT
Ara bé, és de públic coneixement que el M. H. president Torra demana un dia sí i un altre també que des de Madrid el deixin tancar Catalunya i els llocs amb més contagis, com Igualada i la Conca d’Òdena.
Demana permís qui assumeix una situació de subaltern, de manat, de capacitat supeditada a un altre poder, de súbdit, mot que ve del llatí subdĭtus que és el participi passiu de subdĕre, “sotmetre”.
I aquí vull anar a l’arrel de problema: la República de Catalunya i el responsable d’haver aturat provisionalment o temporalment la declaració de la independència, per cert una temporada llarga, oi?
El M. H. president Sr. Puigdemont va reconèixer amb la boca petita i d’esquitllada que va ser un error.
Molt bé, però passa que aquest error el paguem nosaltres, primer per una derrota causada pels mateixos dirigents quan anàvem guanyant i l’enemic estava desorientat i contra les cordes, després una cursa a veure qui és més sectari i partidista.
Les amenaces de violència extrema que van espantar els responsables de la declaració d’independència eren i són reals. Els espanyolistes són capaços de tot. Ja van enviar un escamot integrista a fer una matança que tan sols d’imaginar-la fa esgarrifances.
Fa temps que ho penso i ho dic als meus companys i amics amb el resultat de crítiques, insults i desqualificacions: els nostres dirigents es van escapolir del conflicte i de LES SEVES RESPONSABILITATS, uns lliurant-se a l’enemic sense lluitar (ERC) i altres com l’ex M.H. de Waterloo, aturant en sec la República i marxant a un tranquil exili, que per cert ha donat més resultats que la presó.
També hi són a la garjola altres ostatges que els van segrestar amb la maquinària repressiva i judicial de l’Estat enemic i per aquests sí que em sento compromès en l’exigència de llibertat. La llibertat dels ostatges, els que ens van abandonar i els lluitadors, és el terreny del conflicte al qual ens han portat, però també és la batalla per derrotar l’enemic i per això cal continuar-la. Ja farem balanç quan estiguin lliures.
Ara bé, quan no s’enfronta un conflicte, tant sols passarà una cosa: s’agreujarà.
No cal ser Ortega y Gasset o Einstein per entendre-ho.
PUIGDEMONT I TORRA
Si podem carregar la culpa i els morts a l’acció limitant de la Moncloa, no podem exculpar el Sr. Puigdemont dels morts a Catalunya ni al M.H. president Torra per no actuar defensant la vida dels catalans.
Puigdemont per haver-nos postergat sine die la independència i per això aquesta situació i al M.H. president Torra per la manca de coratge i decisió per manar els funcionaris a obeir les seves ordres i tancar Catalunya i els llocs que calgui.
Com molt bé ho explica amb l’habitual lucidesa i coherència Vicent Partal a un editorial de Vilaweb, això podria comportar la reacció de Madrid aplicant el 155, amb l’aplicació de l’estat d’alarma: al arma. Jo pensava que el 155 ja hi era.
O podria passar que els funcionaris acabessin obeint Madrid i desobeint la Generalitat i més conseqüències, com una mega campanya de l’Estat i els seus mitjans acusant Catalunya de tot i mes, fins i tot el desplegament efectiu de l’exèrcit.
Tot això i molt més ens podria haver passat si els nostres dirigents haguessin posat el coll i el cap per defensar la Nació i no pas actuar com a súbdits. Ens podria haver passar abans i ara.
Són els riscos d’enfrontar el conflicte, però ara parlem de milers i milers de vides en joc, del desballestament de les poques i insuficients estructures de Catalunya. Si estiguéssim ja en l’etapa de la nova República la situació seria una altra. Tindríem un munt de problemes, sens dubte.
Però si afegim el plus de l’autoestima d’haver trencat tres-cents anys i escaig de derrotes, el coratge i la solidaritat esperonada per una victòria en consolidació, amb la República les solucions als nostres problemes serien les de casa estant i o pas la dels enemics.
Per tant, jo dic que hi ha una part dels morts per culpa de Madrid i una altra per la responsabilitat dels nostres dirigents.
Puigdemont no va voler carregar amb la responsabilitat de víctimes mortals, ara ja són aquí, Sr. Puigdemont. Així que si vol esmenar l’error, arrisqui’s vostè a complir la paraula donada a Perpinyà, quan va dir allò de no repetir errors.
El virus continuarà infectant i matant més o menys, això no se sap, però com a mínim tindríem un govern seriós, DIGNE I DECENT. De la mateixa manera que li reclamarem comptes al PSOE i als imbècils de Podemos i l’esquerra d’eunucs catalana, però també li passarem comptes a Puigdemont i Torra.
Per escapolir-se de la unilateralitat ara estem com estem, amb la República ara no tindríem aquesta situació, fins i tot seria pitjor amb una sanitat encara en reconstrucció, però serien els nostres problemes i les nostres solucions i no estaríem fent pena pidolant a Sánchez: porfi, porfi, em deixa anar a la Xina a comprar remeis…
Vergonya, cavallers, VERGONYA!!!
----------------
Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC
Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002. Amics de Pere Esteve, Josep Espelt, ... en la memòria.
PS: VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA! __ Diego Arcos, el vaig conéixer fa molts anys: "La llibertat no és de franc"
]
PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS: People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts' wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)[/caption]
L'OLIVA i les oliveres:
Oliveres autòctones per recuperar camps abandonats
Recuperació d'una finca abandonada situada a Cocentaina per produir oli ecològic
https://www.vilaweb.cat/noticies/oliveres-autoctones-per-recuperar-camps-abandonats/
L’oli d’oliva verge extra (OOVE) 9 Oliveres, creada per tres joves enginyers, emprèn la recuperació d’una finca abandonada situada a Cocentaina per produir oli ecològic de varietats autòctones poc conegudes al territori i d’un sabor exquisit.
La creu del Sud - "La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi i la bandera Estelada de Catalunya"
La creu del Sud - "La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi i la bandera Estelada de Catalunya" 2 llengües. (article de 2015 o 2016)
Comentari a l'article de Joan Ramon Resina: (abril de 2021)
https://www.vilaweb.cat/noticies/deslegitimacio-unio-europea-joan-ramon-resina/
Disculpeu l'error al teclejar. Aquest escrit que enganxo ací el vaig redactar i publicar el 2016, sempre que puc i crec que és convenient el reprodueixo i l'envio arreu fins a molts periòdics de tot el món.
Necessitem l'ajut de països amb qui compartim interessos vitals. Europa falla i ens falla, podem ser pro actius i creatius amb Europa, "El món serà talibà o català" us en recordeu de Clinton a Barcelona.
L'anhel, l'amor i el compromís per la llibertat fan de EEUU, UK, CATALUNYA i ISRAEL possibles aliats naturals.
La Llibertat, el Reconeixement i el Respecte de i per a tots els Pobles és la millor garantia i aposta per la Pau entre les Nacions.
-------------
"La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi
i la bandera Estelada de Catalunya"
Amb Catalunya, Occident pot completar en el marc d’Europa un dels seus grans eixos, em refereixo a l’eix anglosaxo que connecta els Estats Units amb Londres i va fins Israel, un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d’alguna manera encara resta pendent.
L’altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia. L’arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca, ...
A més, dins el Continent Europeu no és bo que Anglaterra es trobi gaire sola i amb Catalunya hi trobarà un bon aliat i una altra ferma companya.
Els dos eixos ben completats dibuixaran una creu, no pas d’estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu del Sur» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs corresponents a nacions europees, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels blancs com el que figura dins del triangle blau de la nostra Estelada.
Salvador Molins Conseller de Catalunya Acció, CDR*bic, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex Alcalde de Gallifa, i Alcalde Honorari de Venècia (Veneto)
PD: Molt bé MHP Torra. Adreçar-se al Regne Unit com a possible aliat natural és apoderament auto centrat.)
-------------------
Me'l va traduir la meva filla. Jo no sé anglès:
Catalonia is going to complete the “West Cross” in Europe once catalans make the UDI without fear.
“The West Cross in Europe, the Saint George's flag and our “Estalada”
With Catalonia, the West can complete one of the Europe's major axes, I refer to the anglo-saxon axis which connects the USA with London and goes to Israel, with a democracy's and liberty's defense style with which Catalonia is going to fit and is going to become a valve that somehow still remains outstanding.
The other more significant axis links Germany, France and Italy.
The northern arch is formed by countries like Sweden, Norway, Iceland and Denmark.
In addition, for Europe, is not good that England feels a little alone, and with Catalonia, England is going to find a good ally and another secure companion.
The two well-completed axes will draw a cross, not of bright stars as the one's drawn by the well known and beautiful constellation named “the cross of the southern seas”, compass and north of the ships and sailors throughout all the history, but a cross made by different white stars corresponding to the european nations, stars that simbolizes the freedom of peoples that enjoy the supreme value of his own independence, white stars such as the one that appear within the blue triangle of our “estalada” and also fill with magnificence the USA flag.
Salvador Molins, councilor of Catalunya Acció, member of the ANC and member of Òmnium Cultural.
El català sí que pot ser. El català sí que ha de ser!
Mal de llengües
Oriol Junqueras
L’estil paternalista i volgudament imprecís que fa servir Oriol Junqueras és determinant per construir el seu artifici, però el factor més inversemblant del seu discurs és la rotunditat amb què, a partir d’un argument tan poc objectiu com l’experiència personal, afirma que, “a Catalunya, no hi ha cap problema lingüístic”. Una inversemblança gairebé xocant si tenim en compte que, quan relata la idíl·lica situació del seu poble, probablement sense adonar-se’n, assenyala el que potser és la situació més preocupant de la llengua catalana: que és prescindible. És cert que hi ha persones amb una llengua familiar diferent que fan servir el català en moltes ocasions, com explica Junqueras, però n’hi ha moltes més que, tot i entendre el català, no necessiten utilitzar-lo. Aquest fenomen respon a una realitat social lingüísticament problemàtica que va més enllà dels “esforços d’alguns mitjans de comunicació, del Govern del PP i de part de l’aparell judicial entestats a dividir els catalans per raó de llengua”. És el problema que, malgrat l’encertada política educativa d’immersió lingüística, tenen molts catalanoparlants a l’hora d’utilitzar la seva llengua familiar amb les persones que no la parlen. No vull entrar, aquí, a analitzar aquest fenomen, però crec que és clau per entendre per què el català, que fins ara, gràcies a l’actitud dels seus parlants, ha resistit tots els intents de destruir-lo, ha deixat de ser hegemònic als Països Catalans, tot i els percentatges tan optimistes sobre l’abast de la seva comprensió que esgrimeixen Oriol Junqueras i qualsevol altre polític temorós d’anar més enllà de la simple enumeració de dades.
Tot indica que el president d’Esquerra Republicana coincideix amb altres polítics de la socialconvergència que aquest statu quo lingüístic no posa en perill el fet identitari català. La seva visió utilitarista de la llengua i l’aposta per altres formes de “catalanitat” –el folklore, el patriotisme, una utòpica economia capitalista nacional, etcètera– els permet esquivar el problema i evitar un suposat enfrontament entre les diferents comunitats lingüístiques. Deixant de banda els recels que, per motius històrics, desperten aquestes altres formes identitàries, és una equivocació no considerar la llengua com l’única realitat que identifica els catalans, sigui quina sigui la seva llengua familiar. A la Barcelona del 1714, s’hi parlaven moltes llengües, però, com sap molt bé Junqueras, l’hegemònica era la catalana, i els intel·lectuals de la cort borbònica no van dubtar a col·locar-la en el punt de mira quan, anys després de destruir els privilegis estatals de Catalunya, van adonar-se del seu paper cabdal en el manteniment de la cohesió social catalana. Qualsevol independentista català, parli la llengua que parli entre la seva gent, hauria de tenir clara la recuperació d’aquesta hegemonia del català, una recuperació que, donada la realitat social dels Països Catalans, només es pot aconseguir amb el monolingüisme oficial. És en aquest nou marc en què obtindria tot el sentit la immersió lingüística i en què, d’aquí a una o dues generacions, el tret identitari per antonomàsia de la comunitat catalana, l’idioma, aconseguiria la normalitat.
Res d’això s’ha d’entendre com un enfrontament lingüístic. Ja des de l’inici, totes les altres llengües que es parlen als Països Catalans s’han de protegir, sobretot si són minoritàries, i, naturalment, fomentar-ne el coneixement ajudarà a reforçar la cohesió social. La comunitat catalana és, com més va més, multilingüe. Que alguns la percebin bilingüe té una causa històrica de caràcter colonial: la imposició del castellà com a llengua de substitució i, per tant, de destrucció de la nostra identitat. No és el fet que es parlin moltes llengües el que posa en perill l’idioma, sinó aquesta voluntat política de subjugació. Hi ha moltes persones de parla castellana que tenen clar aquest fet històric. Per què no l’haurien de tenir clar els independentistes que parlen en castellà? Repeteixo: defensar que el català sigui l’única llengua oficial en un hipotètic estat català independent no significa, necessàriament, cap enfrontament ni cap menyspreu per als parlants d’altres llengües que viuen als Països Catalans. I els polítics independentistes haurien de foragitar aquests fantasmes en lloc de fomentar-los.
Rubalcaba vol que es negociï una reforma constitucional entre PP, PSOE i CiU.
Rubalcaba vol que es negociï una reforma constitucional entre PP, PSOE i CiU
Rubalcaba i Duran i Lleida s'han trobat aquest divendres en un col·loqui organitzat per les jornades del Cercle d'Economia, on han parlat, principalment, de la possible reforma de la Constitució i de l'encaix de Catalunya dins Espanya. En aquest sentit, el secretari general del PSOE ha 'discrepat' d'Artur Mas i els que plantegen que PP i socialistes s'han de posar d'acord primer per plantejar una oferta i després discutir-la amb els catalans. 'No. Aquest és un problema d'Espanya, i PP i PSOE han de tenir un paper, però no és només un problema d'Espanya', ha dit, tot proposant a Artur Mas que 'seiem els tres o parlem tots tres junts' sobre la reforma de la Constitució i les possibles solucions al 'problema polític que tenim'.
'Entenc a Mas, perquè fa aquest plantejament basat en la seva experiència amb l'estat, que li ha sortit regular. No se'n fia, i té raó. Però això no és pot fer així, perquè les posicions de PP i PSOE són distintes. El joc és a tres, al menys', ha argumentat Rubalcaba per sustentar la seva oferta de negociació entre populars, socialistes i CiU.
Des de l'altra punta de la taula, Duran ha replicat a Rubalcaba sense tancar la porta a aquestes converses a tres bandes, però remarcant que no tothom està igual de predisposat. 'Artur Mas està molt d'acord en seure i parlar entre tots, però hi ha qui no té cap interès en parlar. Hem dit a Rajoy i al PSOE també que ens hem de seure a parlar. Però no sabem què opina l'estat per posicionar-nos', ha dit el líder d'Unió, que ha assegurat rotund que a CiU 'no ens desentenem d'aquest diàleg'.
Reforma 'acotada'
Igualment, Duran i Lleida ha advertit que si es decideix reformar la constitució espanyola, s'ha de fer de forma 'acotada' i deixant clar quins aspectes es vol retocar i quins no. I és que el democristià creu que hi ha altres partits que podrien aprofitar l'avinentesa per intentar altres objectius que no passen per resoldre la qüestió catalana.
A això, Rubalcaba ha respost amb contundència que la constitució 's'ha d'obrir limitadament', i que no tot és acceptable, sense entrar en més concrecions. El dirigent del PSOE, però, ha insistit en que només la reforma constitucional pot solucionar el contenciós català i ha instat a Rajoy a 'admetre el problema, no deixar passar el temps' i evitar les solucions a mig camí. 'No podem fer-hi front com un tema menor. No hi ha prou amb una llei, un nou sistema de finançament o una transferència. Cal un projecte de tanta transcendència com el problema', ha sentenciat el socialista.
Per la seva part, Duran i Lleida s'ha mostrat d'acord en que aquesta és una qüestió que pot incloure altres comunitats autònomes, però ha rebutjat que es pugui tornar a caure en 'un nou cafè per a tothom' o una solució pactada 'de forma multilateral'. 'Ha d'haver bilateralitat amb Catalunya', ha dit, tot afegint que 'cal una solució especifica per a Catalunya i una que resolgui en general el problema per a tota Espanya', ha afegit, tot concloent que 'sigui quina sigui la solució, ha de passar per votar, per les urnes'.
El diàleg entre els dos més grans valedors polítics de l'anomenada tercera via per resoldre la qüestió catalana ha acabat amb més d'una hora de conversa sobre la reforma constitucional i les possibilitats d'encaix dels catalans dins Espanya, però el terme 'tercera via' no l'ha pronunciat ningú.
Té raó: ja tenim les enquestes per saber les opinions !
EL DRET A DECIDIR
|
Això ve a tomb de la presència de policia espanyola a Calella, detectada ahir. No sabem si són els dos-cents que el govern espanyol reconeix oficialment haver enviat a Catalunya aquestes darreres hores o si són uns altres. No ho sabem nosaltres i segurament no ho sap la Generalitat. La fotografia ha causat un impacte notable i tot de comentaris sobre una hipotètica reentrada de la policia espanyola a Catalunya. És un fet important, però que cal posar en context.
En primer lloc, de policia espanyola, a Catalunya, no havia pas deixat d'haver-n'hi. A les fronteres, al port i l'aeroport, en un grapat de comissaries i a càrrec teòricament de competències que són exclusives de l'estat. També vigilant les instal·lacions estatals. Que no siguen gaire visibles pel carrer no vol dir que no hi siguen.
I cal dir també que el desplegament dels mossos d'esquadra és fruit d'un acord polític que no impedeix en cap moment la presència de les forces espanyoles. Molt abans de començar el procés d'independència, el desplegament dels mossos va ser una qüestió gairebé utilitària: a l'estat no li calia invertir en policia a Catalunya i la part més feixuga del desplegament diari l'assumia la Generalitat. Però ara és diferent. Amb el procés d'independència activat, Espanya acumularà tants policies dels seus com puga a Catalunya. Per si de cas. Per si de cas què? Simplement per si de cas. Espanya no sap què passarà aquests mesos vinents, però és conscient que cada policia que té ací dins és un més i que l'amenaça és més creïble si es fa veure. Ni que siga fer veure uns antiavalots que tenen molt poca feina a fer ara mateix.
No ens enganyem, doncs, i això tinguem-ho clar: ells no se n'aniran immediatament després de la independència, com no passà a Lituània. I, per tant, i molt menys encara, perdran cap oportunitat d'entrar ara. Ho faran tan llarg com sabran i si, amb qualsevol excusa, s'hi poden estar uns quants anys més s'hi estaran. Com els russos a Lituània, que el món funciona així. Ho faran fins que ja siga totalment impossible de justificar-ho, però pensant sempre que ensenyar la bandera que duen al braç és una manera de negar una realitat que no els agrada. Cosa que, per cert, ja fan ara mateix a Calella. Preneu-ho, doncs, com un bon indicador.
Vicent Partal
La dignitat d'un sol home els ha vençut! Santiago Vidal no s'ajup i esdevé icona a imitar pels nostres governants i per nosaltres mateixos.
Cas primer: Fins quin punt Artur Mas no vol fer un pas enrere i de què no vol fer ni un pas enrere?
-un pas enrere de la Consulta no vinculant? de la Pregunta trampa? de la supeditació a les lleis espanyoles? ni un pas enrere del procés? de quin procés, del "Dret a No decidir" o de la veritable i total Independència, com la de Portugal o Israel per exemple?
Un cop sabuts els resultats en que ERC ha passat davant de CiU i ha guanyat aquestes eleccions, el President de la Generalitat de Catalunya va fer una manifestació al pur estil independentista i va venir a dir «tot tira endavant i no farem ni un pas enrere». Mas va dir aquestes coses però seguia movent-se en la indefinició volguda, i de llarga tradició del seu partit, que jo crec que és amb l’ajut inestimable del President d’Unió Democràtica de Catalunya -ai si aixequessin el cap honorables catalans com Carrasco i Formiguera fundadors del partit de l’espanyolíssim senyor Duran- el que ha fet perdre a Ciu la seva preeminència en el panorama català, marcant una tendència a una ascensió del partit republicà que el portaria a liderar el procés fent-lo pujar de nivell fins a un Referèndum de veritat des de i enfront d’una vergonyant «Consulta no Vinculant» supeditada per voluntat d’Àrtur Mas (i/o CyU) a la voluntat i les lleis dels espanyols, amb una pregunta trampa i bruta pel simple fet d’haver partit amb molt interès partidista, mala fe i molta traça la millor pregunta del món: «Vols que Catalunya sigui independent?»
Segon cas: El jutge Santiago Vidal declara davant del Consell General del poder Judicial.
Per primera vegada en el que va des del començament del darrer tram del procés d’alliberament de Catalunya i de recuperació de la seva independència que jo situo al novembre del 2004 quan naixia Catalunya Acció he vist una actitud digna i valenta com la del jutge Vidal en aquesta compareixença. No hi han hagut excuses de mal pagador, que si té efectes jurídics, que si no he trencat cap plat, que si només té efectes polítics, que si tomba, que si gira ...
La fermesa i la dignitat que ha demostrat el Jutge Vidal en aquesta nova ocasió marquen un nivell molt alt per a tots els jutges catalans i sobretot per a tots els polítics catalans siguin del partit que siguin.
A partir d’ara qui tingui una mica de nivell i no sigui un desvergonyit no podrà recórrer en la defensa de Catalunya i dels catalans a excuses de mal pagador, amb trampes i m’atreviria a dir, encara més, mai més amb cap pregunta embrutada.
Aquesta fermesa del Jutge Vidal, signe de fidelitat a Catalunya i de l'honorabilitat que el Poble Català suposa i atorga als seus Presidents, la fa visible Santiago Vidal enfront l'enemic que altiu el crida a files al seu feu Madrileny, on devien esperar que s'agenollés tremolós i els besés els peus ... van pretendre que atemorit denunciés als seus propis col·laboradors en un vergonyós intent d'autèntica caça de bruixes ... però, alguna cosa no els ha anat bé! la dignitat d'un sol home els ha vençut! ... resulta que aquest Jutge no és ni vol ser com han estat tan de temps tans i tans catalans ... aquest fermesa, doncs, marca i separa clarament entre un abans i un després! A partir d'ara ja res serà igual!
Tercer cas: L’Oriol Junqueras, també després del 25M del 2014, es veu arrossegat per un alè diví, i fa un pas endavant i en diu una de grossa «la Proclamació de la República podria ser al 2016». Junqueras ha fet un pas endavant, potser sense ser-ne gaire conscient o potser sí.
Quan dius una cosa així ja la has fotut, qui tira enrere aleshores?
El fet és que avançar ho hem de fer amb «esperit quàntic» -allò de la constant de Plank- Saltar de nivell costa, hi hem de posar molt esforç, evitar les distraccions del dia a dia -això ens ha costat trenta anys i amb aquests trenta anys més de 200.000 milions d’euros que ens han fotut des de Madrid amb la complicitat dels polítics d’aquí- -ara, encara, ens en foten 50 milions d'euros cada dia, amb la complicitat dels que encallen i ralentitzen l'esmentat procés-
El fet és que avançar, tal com deia, ho hem de fer també vencent les resistències d'anar fent, de les estructures d’estat sempre inacabades, de les raons interminables ...
Només una guspira d’alè diví esperonada per un èxit electoral petit com el d’ERC però molt potent ... potentíssim! pot abocar el capdavanter d’una de les formacions en joc a dir quelcom que un cop dit ja trenca la realitat encarcarada ...!
A partir d’ara ja hem trencat el gel, ha nascut, ha tret el cap, una nova realitat que ja arriba, el nou objectiu final, el que quan arribi ja haurem assolit oficialment la majoria d’edat com a país: La Proclamació de la República Catalana.
Punt i final!
Ho repeteixo, acluco els ulls i obro les orelles i ho repeteixo:
Ja hem dit el disbarat: «Proclamació de la República Catalana»!
Ningú, ni el Duran ni el Mas podran fer l’orni, ara.
Tot està per fer, tot és possible, en hi veiem abocats, diguin el que vulguin els contraris!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC, membre de l'ANC.
Fotografia adjunta, Anunci a l'Avui i Cartell del 2009
El castellà no pot ser
El castellà i l'espanyol no ho poden ser.
Estem davant de les darreres lluites que haurem d'encarar pas previ a la Declaració d'Independència i al Procés Constituent que endegarà oficialment aquesta declaració.
La llengua: El castellà no pot ser!
La nació: La nació! tota sencera!
L'estat: Estat català independent!
1r Declaració d'Independència de Catalunya
2n Referèndum si la comunitat internacional ho exigeix
3r Proclamació de la Independència de Catalunya
És de sentit comú! el sentit que sembla que està perdent ERC, només dos dies després del fracàs de la Coalició, només dos dies o quatre tan se val, ha tardat ERC o el seu cap a ficar la pota a la galleda i ensenyar les seves dents -diria que corcades-.
És de sentit comú! ... el castellà no pot ser! per què?
El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.
No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d'entendre i ho poden entendre, i ho entendran.
No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de tonteries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d'aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.
El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat
d'inanició permanent.
El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l'eina per fer-ho universalment és un estat.
En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l'única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l'Havana i el mateix Francesc Macià.
Si Francesc Macià i la gent d'ERC d'aleshores aixequessin el cap ... ai las!
El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!
No matarem el català ni el condemnarem a l'austracisme!
El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!
Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l'Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.
El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.
No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!
El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l'Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya! I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
"És l'hora dels adéus?" Xavier Sala i Martín
Com era d'esperar les 200 places d'aforament de l'Auditori de l'Orfeó varen ser insuficients així com la sala adjunta -amb cabuda per a 150 persones- que es va habilitar per seguir la conferència a través d'una pantalla gegant. Encara es varen quedar al carrer 500 persones sense cap possibilitat de seguir l'acte.
L'endemà, com no podia ser altrament, el discurs íntegre es podia trobar a la xarxa i per tant la decepció dels qui no varen poder accedir -o dels que ja prevéiem qui hi hauria calderada i no ens vàrem moure de casa- es pot mitigar una mica recupertant i paladejant el que va dir el professor Sala i Martín. (n'hi ha més)
Ahir per la tarda vaig seguir la conferència gràcies a l'enllaç que va posar Vilaweb (aquí) en una peça titulada "Sala i Martín esmicola una per una les amenaces contra la independència".
Com que el contingut de la intervenció del professor Sala i Martín em sembla summament didàctic i aclaridor em permeto recomanar-vos que aquest cap de setmana, que segurament tindreu una mica més de temps, dediqueu un parell d'hores a seguir-la i a adonar-vos que, contra el que ens volen fer creure des d'España, la clau la tenim nosaltres i que si volem, podem.
De raons per dir-los adéu ens en sobren, per dir-ho ràpidament i entenedora.
(I per si aquest enllaç amb Vilaweb us falla, aquí teniu la mateixa conferència per You Tube.)
Rúsia, CIu i mínims de català.
-
15/03/2014 17:44h
-
15/03/2014 14:22h
-
15/03/2014 14:29h
-
15/03/2014 06:00h
-
15/03/2014 14:47h
El Torero convertit !
Múnera recorda així aquell moment: "De sobte, vaig mirar el brau..., ell em va mirar i vaig sentir dintre meu un "per què?" Tenia la innocència que tenen tots els animals en els seus ulls i va ser com un crit per la justícia. Jo ho descriuria com una connexió. Em vaig sentir com la pitjor merda de la terra..."
La foto sembla que no és del tot autèntica per un error del mitjà que la va publicar. Tanmateix, és cert que el torero va deixar de ser un bàrbar i es va convertir en un ésser humà arran d'unes ferides que va patir.
DUI lluny, sT JORDI 2015 ???
-
13/03/2014 10:09h
-
13/03/2014 06:00h
-
13/03/2014 06:00h
-
13/03/2014 11:02h
-
12/03/2014 06:00h
Els pobles d'Europa han de despertar
"'Catalunya i Escòcia haurien d'enviar delegacions d'observació"
El ministre d'Informació de Crimea diu que Catalunya ha d'aprendre d'ells
'Catalunya i Escòcia haurien d'enviar delegacions d'observació per veure com ho farem', ha dit el ministre d'Informació de Crimea, Dimitri Polonski, quan li han preguntat si el país estava preparat per a un referèndum d'independència de diumenge convocat amb tanta celeritat. 'No us preocupeu per això, fa més de vint anys que estem preparats. Fa vint anys que mirem d'alliberar-nos d'aquesta unió artificial.'
La informació sobre els preparatius del referèndum que ha de ratificar la declaració unilateral d'independència del Consell Superior de la república autònoma de Crimea és escassa.
La resolució, que va rebre el vot favorable de 78 diputats dels 100 que formen el parlament, va entrar en vigor tan bon punt va ser aprovada. El text reitera la voluntat d'adherir-se a la Federació Russa. Aquest pas de les institucions de Crimea és previ a la incorporació a Rússia, que diumenge se sotmetrà a votació en referèndum i que es preveu que tindrà un resultat clarament favorable.
Document: El text de la declaració d'indepenència de Crimea, en català
Espabilem! DUI ja!
-
12/03/2014 08:26h
Ni a l'Avui, ni a l'Ara surt a la portada la notícia més important del món d'avui dimecres 12 de març del 2014. L'autocensura funciona implacable a Catalunya al cent per cent, alguna estona i en un altres post ho explicaré.
A l'Avui surt un titulet de segona i en segona línia i d'expressió minimalista obligada a cinquena línia de la pàgina 14, solament ho salva que el 14 és el meu número preferit, el que portava quan era xic a la bata de l'escola. Patètic!
Més patètic encara l'article de la plana 8 "el Parlament estudiarà alternatives al no de Madrid" que vagin estudiant, ha veure si mentre ho estudiem ens surten els capitostos europeus i internacionals dient-nos que la nostra DUI seria il·legal ... il·legítima ... monstruosa.
Fa quatre dies Obama -que ja és dir- i alguns caps europeus de primera línia deien que el Referéndum de Crimea era il·legal! Se saltaven així totes les lleis de la Jurisprudència internacional sense que els caigués la cara de vergonya! Des de quan els referéndums són il·legals o perversos o no democràtics?
No pensem tant ni posem el front de grans homes de seny i espavilem-nos!
Com diu Jordi Fornas -UDIC, Units per Declarar la Independència-, "ara la Independència ja s'ha de fer", de raons ja ens en sobren! s'ha de fer!
I també diu "per fer la Independència no es donen premis, a tothom no li agrada el que facis però ho has de fer, i l'únic premi per fer-ho és la Independència"
No pensem tant i anem per feina que és urgent. Tenim sort, la gent de Crimea -alguna gent de Crimea naturalment, crec que 75 diputats contra 55, ja ens han fet la redacció necessària i Vilaweb ens la ha traduïda, a partir d'ara només hem de disposar-nos a proclamar-la, retocar i adaptar pocs detalls dels text
i llegir-lo davant d'observadors internacionals o potser ni això. S'ha de votar és clar!
No pensem tant que perdrem mal i el que és pitjor encara per la seva gran connotació en les centúries que han de venir, haurem perdut una ocasió d'or per a esdevenir d'una vegada per totes una nació lliure i responsable en el concert de les nacions, i ai las enfonsats per sempre en la presó de Pobles que és Espanya.
Savador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC.
La DUI de Crimea
La declaració d'independència de Crimea
--------------- El parlament de Crimea ha aprovat una declaració d'independència, amb el vot favorable de 78 diputats d'un total de 100 Heus-ne ací la traducció al català.
«El parlament de Crimea adopta la Declaració d'Independència de la República Autònoma de Crimea i Sebastòpol.
Setanta-vuit diputats, dels vuitanta-un que han participat en la votació del Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea, han aprovat la declaració següent:
'Declaració d'independència de la República Autònoma de Crimea i Sebastòpol:
Nosaltres, membres del Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea i del Consell Municipal de Sebastòpol, basant-nos en les disposicions de la carta de les Nacions Unides i de molts altres instruments internacionals que reconeixen el dret d'autodeterminació dels pobles, com també tenint en compte la decisió del Tribunal de Justícia Internacional sobre Kossove del 22 de juliol de 2010 en relació amb el fet que la declaració unilateral d'independència d'una part de l'estat no viola cap norma del dret internacional, hem decidit:
1. Si com a resultat de l'expressió directa del poble de Crimea el 16 de març es decidís que aquest territori, format per la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol, s'unís a Rússia, després del referèndum es declararia un estat independent i sobirà amb un govern en forma de república.
2. La República de Crimea és un estat democràtic, laic i multiètnic, que s'obliga a mantenir la pau i l'entesa interètnica i interconfessional al seu territori.
3. La República de Crimea com a estat independent i sobirà, en el cas d'un resultat pertinent del referèndum, farà una petició a la Federació Russa amb una proposta d'adopció de la República Autònoma de Crimea amb base a l'acord internacional corresponent de la Federació Russa per a esdevenir-ne un nou subjecte.
Declaració aprovada pel Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea en el ple extraordinari de l'11 de març de 2014 (signada pel president del Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea, Vladímir Konstantínov) i decisió del Consell Municipal de Sebastòpol en plenari extraordinari de l'11 de març de 2014
(signada pel president del Consell Municipal de Sebastòpol, Iu Doinikova).»
Els llims i els estats fantasma
-
12/03/2014 06:00h
-
12/03/2014 06:00h
-
12/03/2014 06:00h
-
12/03/2014 08:26h
-
Què és?. Versió corregida i millorada
Què és la Declaració de Independència?
És aquell acte polític pel qual els representants del Poble, elegits majoritàriament i per tant legitimats pel Poble, fan una Declaració per proclamar-lo independent.
Una Declaració d'Independència no és una acte folklòric, és la declaració explícita i formal d’una nació que empren un nou camí, alliberant-se, des del precís moment de la Declaració, de cap altra autoritat que no sigui la pròpia, expressada democràticament per la majoria dels seus ciutadans.
No és obligat, que aquesta Declaració hagi de ser referendada pels ciutadans, però obre el procés constituent i fundacional, del nou Estat.
És convenient una Declaració d’Independència?
1) - La Declaració unilateral d’Independència (DUI) és urgent i ens convé.
2) - La Declaració d’Independència és ben vista pels millors especialistes mundials.
4) - La Declaració d’Independència és la porta per internacionalitzar el nostre cas i així poder ser reconeguts pels altres Estats del món.
5) - La Declaració d’Independència actua com un escut, enfront de possibles reaccions de l’Estat original i aliè que ocupa la nostra Sobirania.
6) - Per assolir tota independència cal el compromís clar del Poble i dels líders polítics i la determinació per fer la Declaració d'Independència.
Què és UDIC?
Jordi Fornas crea «UDIC» "Units per Declarar la Independència Catalana", una Agrupació d'Electors, un tipus de candidatura de ciutadans independents prevista per la UE, per presentar-se a les properes eleccions europees amb un sol objectiu: Declarar la Independència,que és el que ara ens cal fer als catalans per motius obvis.
La necessitat i urgència de Declarar la Independència esdevé l’únic discurs veritablement alternatiu al dels altres partits catalans.
Per a poder presentar-se a les eleccions europees del 25M Jordi Fornas i UDIC necessiten el suport de la signatura de 15.000 catalans.
Aquest 25M, en tractar-se de circumscripció única, UDIC podrà rebre vots des de tot l’Estat i per tant de les Illes, del País València, de la Franja i del Principat. Aquests vots es comptaran separadament a cada un dels Països Catalans.
Donar la victòria a UDIC a les eleccions europees, és la manera de fer realitat la nostra Independència i donarà legitimitat internacional al proper Estat Català Independent.
Qui és Jordi Fornas?
Jordi Fornas, és ex batlle de Gallifa. Durant el seu (curt) mandat, a més de millorar les condicions del municipi vallesà, que va ser el primer en exercir la “Sobirania Fiscal” (terme que va encunyar ell mateix), va respondre a la “ Llanos de Luna" amb una minúscula bandereta "rojigualda" i va fer aprovar a l'AMI la moció que comprometia l’Associació de Municipis per la Independència a fer “Sobirania Fiscal” i declarar tots els municipis que en formen part "territori lliure i sobirà". Això representava obrir un nou front en el camí cap a la independència, cosa que va provocar que l’oposició l’hi fes una moció de censura per fer-lo fora del seu càrrec.
Unim-nos per Declarar la Independència Catalana
La trista història d'un president
La trista història d'un president que permetia que cada dia li robessin 60 milions d'euros al seu país, i per si això no fos prou, tolerava atacs, amenaces, mentires i tota mena d'insults constants cada cop més gruixuts. I també la trista història dels altres dos que li donaven suport justificant l'enganyifa-ensarronada del 9-N, la crònica d'un fracàs anunciat.
Així no podeu anar pel món, mentint al poble i oferint pastanagues impossibles Artur, Oriol i Carme per què us fa col·laboradors necessaris d'espanya; fins a quan seguirà la traïció?
No som independents per què vosaltres no voleu; ni per culpa d'espanya, ni d'europa, ni de ningú més que vosaltres!
PROU D'ESPOLIACIÓ I HUMILIACIONS
A CATALUNYA! DUI JA!!!
Jo crec en l'autodeterminació. Marrin Wolf.
Martin Wolf, un gran aliat internacional de l'independentisme català
En una entrevista que li ha fet el periodista Andy Robinson per a La Vanguardia, Robinson declara que Catalunya seria un estat 'perfectament viable des d'un punt de vista econòmic com a país independent. Més viable que no Escòcia fora del Regne Unit. Econòmicament, Catalunya aniria bé, potser millor que no dins d'Espanya'.
Wolf fa aquesta afirmació perquè considera que els estats petits tenen més avantatges: poden ser més competitius i desenvolupar i consolidar la seva economia i el seu model productiu.
En canvi, troba que Escòcia és molt dependent dels ingressos del petroli, i la despesa pública per cap és més gran a Escòcia que no a la mitjana britànica: 'No crec que això es pogués mantenir gaire temps', diu.
El periodista també veu molt clar que s'hauria de permetre que els catalans poguessin votar en la consulta sobre el seu futur polític. 'Si la majoria aclaparadora dels catalans vol la independència, doncs s'ha d'acceptar. Jo crec en l'autodeterminació. Per això vaig donar suport al referèndum escocès.'
Informació relacionada:
Correctiu d'un ex-cònsol britànic a una diputada del PP que atacava l'independentisme
El Financial Times renya Espanya pel seu 'jacobinisme' i 'postimperialisme'
-
Marrin Wolf.
Ni oblidem ni perdonem
